OPINIÓ
Opinió 15/08/2017

El cosmopolita

Guillem Frontera
2 min

El senyor B es felicita cada dia per ser un ciutadà de Mallorca amb una visió global de les coses. Es preocupa del que succeeix aquí, però ho relativitza comparant-ho amb el que passa al món. Tan cosmopolita, es presenta arreu com un expert en els fets de Veneçuela, on destria clarament la mà ensagnada del comunisme internacional, que no es resigna a morir a pesar dels fracassos de totes i cadascuna de les administracions comunistes d’Europa, Cuba, etc., i la transformació vergonyant de països com Vietnam. La seva visió és minuciosament global, i n’obté una perspectiva que el fa sentir un expert en qualsevulla qüestió que sorgeixi a les converses de les nits estivals o a les tertúlies de televisió, on està segur –i no li negaríeu la raó– que faria més bon paper que molts dels qui hi apareixen.

Per desgràcia –o qui sap si per sort: el món és ple de filicunstàncies–, hi he hagut de compartir taula un parell de vegades aquest estiu, cosa que ha despertat en mi sentiments contraposats: des de la tendresa amarga que sents davant d’un goril·la engabiat a un parc zoològic fins a la bel·licosa repugnància amb què contemples els atacs de les hienes a un documental de La 2. No fa falta dir que, respecte del gran tema d’aquests mesos, Veneçuela, el seu pensament coincideix, fins en els acabats més insignificants, amb la versió oficial del gruix de la premsa madrilenya, amb la del PP i amb la de Felipe González (que ja és coincidir). Infla les desgràcies d’aquell país, el nombre de morts, les penúries generals, la maldat de Maduro; i dona suport a les amenaces de Trump d’una invasió militar.

Algú diu: “Heu vist aquesta desgràcia de Sierra Leone? Tres-cents morts per un despreniment de terres i centenars de ferits, sense parlar de...”. El cosmopolita cerca a la pantalleta de l’iPhone la ubicació d’aquest país africà. En trobar-lo i després d’assegurar que està situat al golf de Guinea, ens vol tranquil·litzar: “Bé, teniu en compte que és una altra cultura”, proclama, pompós. Què vols dir, amb això, li pregunten. “Oh, que la mort es viu de manera molt diferent del que aquí estam acostumats. Perquè ens entenguem: un mort aquí genera el mateix dolor que mitja dotzena de morts allà”. Ens hem de sentir, idò, reconfortats. El cosmopolita sap de què parla. Ha refrescat. La nit, envellutada, flueix sota les estrelles i amb aquesta pau dolcenca que el cosmopolita ha trempat als nostres cors.

stats