Publicitat
Publicitat

Els ensenyants segons Bauzá

Sindicats, socialistes i nacionalistes són, segons JR Bauzá, els instigadors de la vaga d'ensenyants. En temps de Franco, tot era culpa de la conspiració jueva-maçònica-comunista. En aquests temps de nostàlgies sinistres -la llavor franquista rebrota en el que encara és el postfranquisme-, continua vigent la fórmula de reduir a una conjura les mobilitzacions civils de contestació als governants.

Bauzá, amb aquest discurs, acusa implícitament la comunitat educativa de submissió a interessos bastards (o allunyats dels que manifesta defensar). Estaríem, així, davant d'un col·lectiu integrat majoritàriament per persones sense autonomia intel·lectual, incapaces d'analitzar la situació i d'adoptar estratègies consegüents: una guarda de pobres d'esperit, d'ànimes mees que no saben prendre decisions i han de seguir, xotets de corda, les bordes instruccions de sindicats, socialistes i nacionalistes. Tot un regal de la retòrica de Bauzá.

Si l'hàbitat intel·lectual i polític de JR Bauzá s'estengués més enllà del pensament dels seus, per ventura no seria inútil proposar-li un altre punt de vista: l'energia generada pels moviments ciutadans, o es canalitza o es difumina. La seva transmissió a la societat s'ha de realitzar, en part, a través dels sindicats i dels partits polítics, els ha d'amarar i els ha de fecundar, així com la defensa del medi ambient, nascuda de moviments ciutadans que la dreta qualificava d'extravagàncies comunistoides, ha acabat impregnant els programes de molts de partits: fins i tot d'aquells que hi actuen en contra, però que reconeixen la seva utilitat per manufacturar eslògans.

Però, no és una bajanada parlar a qui no té autonomia intel·lectual i s'ha de sotmetre, en paraules del poeta, a forana consigna i espuri interès?