CORRENTIA
Opinió 14/01/2017

La fel de la Història

Guillem Frontera
2 min

Les dificultats per assumir el passat és una marcada característica de la Història d’Espanya: aquesta és una situació paradoxal que, per ser explicada, convida a recórrer a la mística –que tot ho sublima per damunt de l’enteniment terrenal. La Història d’Espanya no s’assumeix ella mateixa, té greus conflictes per acceptar-se com és i facilita, així, la pervivència de discursos que regalimen hostilitat per cada paraula.

Però no passa només a Espanya. Els veïnats del Nord també tenen problemes digestius de la mateixa naturalesa. No acaben de resoldre la relació amb el seu passat colonial, per exemple, per més que alguns països, Algèria potser el que més, la instin a fer-ho des de l’endemà de la independència. Les potències colonials no són gaire donades a reconèixer els exterminis oficiats amb avarícia i crueltat esfereïdores. Excepcionalment, la gran potència mundial, els EUA, que ha organitzat veritables holocausts a Vietnam o a l’Iraq, abandona llast amb una desimboltura escandalosa: aquestes aventures militars, causants d’hecatombes injustificables des de qualsevol punt de vista, no sembla que hagin causat grans crisis de consciència nacional significativament avaluables a les urnes.

Però en el cas de la Història d’Espanya tot pren un caràcter amarg, tot genera ressentiments i mala convivència. L’assumpció del passat cobra aires d’Antic Testament, quan aquell Déu terrorífic castigava algú i els seus descendents. Aquesta forma de maledicció dificulta qualsevol integració social.

D’una forma literal, no gens simbòlica, Lidia Falcón increpava, a Público.es, l’escriptor Javier Cercas perquè aquest havia publicat un article en què ponderava els mèrits del PCE. La qüestió no és, ara, si la raó assistia la mítica resistent feminista o l’autor de 'Soldados de Salamina', sinó la manera com ella li retreu filiacions polítiques familiars. Textualment: “Lo que no es de extrañar, dado que bien sabe de donde viene: de una familia falangista”.

El lema de les col·laboracions de Lidia Falcón és “La verdad es siempre revolucionaria”. Però aquí Lidia Falcón s’ha aferrat a uns roïssos de veritat que de cap manera suplanten la veritat. Antonio Gramsci no hauria aprovat que, a l’empara de les seves paraules, algú acusés algú pel que foren els seus pares.

stats