Per començar, vaig haver d’acudir al diccionari (en concret, al Català-valencià-balear) per entendre el títol, 'La llum entre les dernes'. En accedir al significat del mot 'derna', em vaig sentir corprès per la potència de la metàfora amb què l’autor es volia referir al fracàs i als processos que desencadena. El fracàs és la causa o el conjunt de causes que esquerden la nostra protecció davant la vida, i les dernes són “cadascun dels trossos petits en què es divideix una cosa en rompre’s”. La metàfora es completa amb la consideració de les escletxes entre les dernes, que ens aporten llum i ens deixen veure l’exterior.
Sobre el fracàs tenc un raconet amb alguns esbossos de reflexió. Hi guard la famosa frase de F. Scott Fitzgerald –“Jo escric amb l’autoritat moral del fracàs: Ernest (Hemingway) amb la de l’èxit”–, o aquella conhortadora observació que diferencia el fracàs de la manca d’èxit. I altres pensaments que he recollit en lectures de tota casta. Sense la sensació de fracàs, de poques vides podríem dir que ha pagat la pena de ser viscudes. Sobreposar-se al fracàs és encetar el camí d’una vida plena, en la qual les vivències es transformin en experiència i coneixement.
Però el tema presenta un interès que no es pot satisfer amb vaguetats o autoreferències. Víctor Gayà s’hi havia sentit atret fins a tal punt que no pogué evitar un itinerari substancial per la filosofia, la psicologia, la sociologia... en cerca de més llum i de major perspectiva. Aquest recorregut el mena a mobilitzar una notable erudició que, lluny d’atapeir les cent pàgines del llibre i d’entorpir-ne la lectura, ofereix totes les garanties necessàries perquè el lector trobi el camí transitable.
M’agrada avui convertir aquesta finestra en aparador per aconsellar als vianants la lectura del llibret de Víctor Gayà (Lleonard Muntaner editor), més útil que tots els llibres d’autoajuda que hi ha al mercat, escrit amb la solidesa del savi i la lleugeresa del bon escriptor, “com ho fa l’art, però també la ciència”. Hi aprendreu tot el que es pot aprendre sobre 'la' qüestió de la vida. I, en haver-lo llegit, sabreu que tota la vida havíeu volgut que algú l’escrivís.
