DE MAL PERDRE. Aquest és un gremi de gent francament, absolutament insuportable. Caracteritza els seus socis una incapacitat toixarruda de cercar dins ells mateixos les causes de la seva manca d’èxit, que converteixen, així, en fracàs. Un fracàs, però, que miraran de dur amagat, per presentar-lo com el resultat de maniobres infames –dels enemics o dels seus. El món és ple de traïdors i sumen forces per derrotar els de mal perdre. Tanta maldat els cega: així, no poden veure l’espectacle tan patètic que ofereixen. Aquestes setmanes el mal perdre s’ha manifestat com un tret característic de molta gent del PP, tant que pensaríeu si no és pròpia del partit. L’únic que ho desmentiria són aquestes poques i nobles excepcions de conservadors que han admès la realitat tal com es presenta.
DE MAL BEURE. Quan servidor bevia, en el nostre món de copes hi havia alguns habituals de companyia poc desitjada: eren de mal beure. O tenien un mal beure. No parlam ara de les ocasionals sortides intemperants que té qui més qui manco, tant si beu com si no, però més si beu. No, es tractava d’aquests bevedors habituals que, a la tercera copa, supuraven fel per tots els porus i, sobretot, per la paraula: tenien –i retenien- greuges amb tothom, arrossegaven un ressentiment ecumènic que els feia intractables. Perquè el beure sigui un mal beure, ha de ser crònic, permanent. Irremeiable: per més que mirassis de ser comprensiu i d’apaivagar una mica el dolor de les seves ferides, mai no aconseguies més que retrets i alguna mala paraula. Així, en el món de les copes, els de mal beure solien acabar aïllats o furgant-se les ferides entre ells.
DE BEN VIURE. Allunyem-nos d’aquesta gent i cerquem aquelles coses que poden injectar alegria i benestar a les nostres vides. No us perdeu cap concert d’Studium Aureum. Dimecres passat, la capella de les Reparadores, seu de l’Acadèmia de Sant Sebastià, no podia contenir tanta bellesa com la que hi varen generar els seus components sota la batuta de Carles Ponseti. Més música d’aquí: ‘Jaume Mas Porcel. Retrat simfònic’ (Blau). I llibres: ‘La nova llegenda Àuria’, de Josep A. Grimalt. ‘Palma, crònica sentimental’, de Climent Picornell: pel gust de llegir, aquest plaer insubstituïble.
