Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

La millor ciutat del món

El senyor Paul Richardson és l’autor d’un rànquing de les ciutats del món millors per viure ('The Sunday Times'). I ens ha tocat la grossa, a Palma. Ja deguéreu llegir les raons en què es basa per arribar a una conclusió tan afalagadora.

És obvi que el bon periodisme és escàs. Perquè hi hagi bon periodisme hi ha d’haver bons periodistes, una obvietat aclaparadora que de vegades no tenim present. No tenc el gust de conèixer el senyor Paul Richardson, i el respecte que puc sentir per ell no m’ha d’impedir oblidar-me del seu treball tot just acabat aquest escrit.

No som afectat d’autoodi ni em passen per alt els avantatges de viure a Palma –si no hi fossin, no hi viuria. Però em sent afortunat per poder alternar la residència en un poble petit i en una ciutat gran, de manera que em puc permetre el luxe d’allunyar-me adesiara dels inconvenients de viure en una barriada de Palma. Si el senyor Richardson hagués trescat una mica més per les barriades, segurament hauria relativitzat el seu entusiasme ciutadà. El renou de dia i de nit, la brutor, el tragí de substàncies tard o d’hora vinculades a la delinqüència; la sensació persistent d’abandó, com si els governants municipals haguessin prescindit de tot el que no és la ciutat dels rics i la dels turistes...

D’altra banda, podem imaginar el senyor Richardson com una persona no gaire exigent en activitats teatrals o musicals. Tampoc no deu valorar adequadament (o sia, des del punt de vista de les necessitats dels ciutadans) les comunicacions amb la resta del món, que no supleixen els condicionants de l’aïllament. Ni l’ofec i altres inclemències de la massificació en temporada alta. Així que ens ha resumit en una instantània arcàdica, ho ha publicat i i se n’ha rentat les mans. Genial, senyor Richardson.