L’entrenador de futbol Pep Guardiola, quan era jugador, devia jugar amb la selecció espanyola exclusivament per motivacions crematístiques: així ha quedat demostrat ara, quan l’entrenador ha pactat ocupar el darrer lloc de la llista unitària dels sobiranistes catalans pactada per Mas i Junqueras. En resum, el seu únic Déu són els diners. Aquesta brutal reducció l’ha feta, com sabeu, el ministre espanyol de l’Interior, Jorge Fernández Díaz.
Tots ens hem preguntat més d’una vegada quines aptituds intel·lectuals, quines habilitats polítiques i quines qualitats morals han de coincidir en una persona per confiar-li o delegar-li determinades porcions de poder. No és una qüestió senzilla ni té una solució fàcil, entre altres raons perquè la immensa majoria de persones amb aspiracions d’aquesta naturalesa es miren en els miralls de la classe política, que sovint els remet una imatge lamentablement distorsionada de la realitat i de les seves demandes.
Així i tot, qualsevol persona amb el coneixement complit seria capaç d’esbossar uns mínims indispensables per exercir qualsevol treball que afecti la col·lectivitat. Una petita part del desprestigi de la classe política prové de les mancances d’aquests mínims en una part significativa del cens polític –i el nostre país no és el més desafortunat, tot i que en algunes especialitats de la barbàrie hem assolit fites de mèrit.
Diríeu que una persona que només arriba a la visió que té Fernández Díaz del món i la bolla, sense excloure’n les opinions sobre Guardiola, reuneix les aptituds intel·lectuals mínimes exigibles a un ministre, encara que sigui de Rajoy? O les habilitats polítiques o les qualitats morals?
Si la resposta és sí, vostè i jo no tenim res a parlar. Tenc dubtes i tot de pertànyer a la seva espècie.
