Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

Uns governs eficaços (i un record de Jaume Pomar)

La temptació és pensar que vivim en ple desgovern, però, caient-hi, cauríem també en un gran error: tenim uns governs preparats per fer el que fan. Una altra cosa és si el que fan és el que haurien de fer perquè el país progressàs; això és tota una altra qüestió. Perquè no hem de confondre govern amb bon govern. I, així, s’ha de reconèixer que, a pesar de les dificultats que alguns col·lectius els han creat –pensem en l’Assemblea de Docents, per exemple–, en un bon grapat de coses els nostres governants se’n van sortint.

Més que cap altre govern, ells han posat la comunitat als peus dels cavalls del Govern central “popular”, hi ha assajat les directrius recentralitzadores, no els han creat problemes de balances fiscals, han problematitzat un ensenyament que s’havia desenvolupat en pau i coneixement... Han pujat, és clar, al carro triomfal de les xifres, però davant els seus ulls s’ha degradat encara més la situació laboral, s’han sideralitzat les diferències entre pobres i rics, la misèria s’ha establert al territori per no tornar-se’n –almenys amb aquestes polítiques–, s’han negat nutrients bàsics per al creixement cultural de la societat i s’ha estimulat el model turístic de massificació marabuntària. S’ha consolidat el país com una terra apte per al creixement de rics, una terra primíssima per a la riquesa i una terra borda per al progrés.

Qui diria que no ha estat un govern eficaç, si aquests són els objectius generals de la dreta espanyola i de la dreta illenca en particular? Tenim uns governs d’èxit, ho hem de reconèixer. Si t’han fet mal, lector improbable, no ha estat per estultícia, sinó perquè els seus objectius són perversos.

Però no podem posar tantes persones en un mateix sac. Avui, diumenge, tornaré a dedicar algun temps a l’obra poètica completa de Jaume Pomar, editada per Guillem Forteza –una edició magnífica. Es tracta d’un d’aquests llibres que salven del possible naufragi una obra poètica d’altura, la vigència social de la qual estaria garantida en un país una mica més culte, però que aquí podria ser engolida per l’oblit o la penombra. Doncs bé, el llibre s’ha pogut editar gràcies a la col·laboració de la Vicepresidència de Cultura del Consell Insular de Mallorca: un gest intel·ligent que mereix la nostra gratitud.