CORRENTIA
Opinió 29/12/2013

La porcelleta i els porcs indígenes

Guillem Frontera
2 min

Entraves al forn i demanaves un pa -de mig, de quilo o de dos-. Un pa era un pa. De la mateixa manera, un porc era un porc, és a dir, un porc negre, sense encreuaments estranys, porcellí, porcell-a, porc o truja, i matancer, quan ja havia transformat opípares dietes (farina d'ordi, figues de moro i de cristià) en un magatzem de proteïnes i sabors variats que havien de durar tot l'any.

Als vells, ens incomoda la transformació de la nostra antiga normalitat en un conjunt de rareses dejectades per la dietètica o rebudes amb cerimonial aprovació per gurmets de retòrica insuportablement mel·líflua. Està bé discutir i no posar-nos d'acord en si el millor embotit del món és la sobrassada o el camallot, però no amarguem els comensals amb la relació jerarquitzada de les seves qualitats gustatives.

De la nostra antiga normalitat, en feia part, en el capítol de les excel·lències, la porcella rostida -rostida així com toca, amb l'adob prescriptiu i els temps i les temperatures mesurades d'esma immemorial. És clar que constituïa una fita gastronòmica, no en trobaves cada dia a qualsevol restaurant o fonda, no en podies matar una cada dissabte. La seva ben regulada aparició a la taula marcava el cim d'una celebració d'arrel antiga. El seu discret caràcter cerimonial se n'ha anat en orris per mor de la seva trivialització, que l'ha condemnada a una irregularitat sempre sospitosa. Abans no menjaves porcella rostida dolenta o mitjo-mitjo, sempre era boníssima. Boníssima.

Fa poc fou homenatjat el senyor Fontanet per haver fet farina d'ordi granulada, amb la qual s'engreixa la porcella negra. La companya Margalida Bonnín titulava: "La porcelleta negra triomfa a taula per Nadal". Titular impecable, certament, tot i que ple de connotacions inquietants. Triomfar a taula és una manera dubtosament joiosa de triomfar. Ignoram si la porcelleta percebria la seva sort com un triomf, però jo entenc perfectament els dubtes que això pugui suscitar.

I una altra qüestió: amb la capacitat simbòlica que té la porcelleta negra en el nostre país per mor de la història recent, vol dir que tot allò que simbolitzaríem en l'animaló ha de ser sacrificat per triomfar? No trobaríem manera de sortir endavant sense deixar-hi la vida, acorats per aquells que ens consideren porcs indígenes?

stats