Opinió 22/11/2013

Un verb mal de conjugar: 'desestacionalitzar'

Guillem Frontera
3 min

Un any més, es confirma que la desestacionalització del turisme a les Balears no passa de ser una espècie de quimera recurrent, un somni de la gent que la mateixa gent obstaculitza. Perdó: "la gent" i "la mateixa gent" no és una manera correcta de referir-nos als que voldrien més continuïtat en l'ocupació hotelera i als que l'obstaculitzen. En realitat, formen dos grups diferenciats en els extrems -això vol dir que la diferència no la traça un tall net, d'escorxador expert, sinó que es forma, difusament al principi, en una ampla trinxa on es confonen molts d'interessos-. (Els que se saben moure en aquesta zona fronterera mai tornen de buit a ca seva i, a més, perpetuen una certa tradició d'activitat equívoca, a la qual pertanyen, com a precedent més immediat, els contrabandistes i/o estraperlistes).

A grans trets, els assalariats i els petits i mitjans empresaris, sobretot d'oferta complementària, desitjarien allargar un calendari massa esquifit per fer front a la dilatada hibernació. D'altra banda, hi ha els més poderosos, que, independentment de la durada de la temporada que desitgin, han construït tantes habitacions que la immensa majoria de turistes poden triar els dies de més sol.

Als que queden exclosos d'aquesta oferta, tant com als que es veuen obligats a fer vacances fora de temporada, els hem de perdonar que s'estimin més el sol africà de les Canàries.

Sigui com sigui, cada any es planteja la qüestió, però els bons desitjos pretenen assolir l'estadi de la realitat a partir d'uns programes promocionals que no tenen agafada. Les Illes han enriquit algunes dotzenes de grans empresaris -també n'han arruïnat uns quants-, però el seu desenvolupament s'ha realitzat amb recursos d'indigència -els roïssos de l'Estat. I aquest desenvolupament es pot visualitzar, sobretot, en grans obres privades i públiques al servei del turisme i del frenesí especulatiu que genera. Aquestes obres, en la seva immensa majoria, s'han bastit amb l'ànim de poder satisfer les necessitats creades per grans allaus de visitants, un fenomen que es produeix tan sols en plena temporada. L'obra privada s'ha centrat, bàsicament, en l'augment de la capacitat hotelera o residencial, que continua devorant paisatge i natura, enfangant una imatge malmesa que sembla ofendre, tan sols, alguns vells enyoradissos i alguns joves ecologistes. Curiosament, mentre encara es fan lleis per legalitzar il·legalitats urbanístiques i per ampliar el territori edificable, les imatges promocionals de les Illes presenten uns espais verges, idíl·lics, silenciosos i encalmats, d'una terra just ara creada per Déu Nostre Senyor perquè tu inauguris l'alba del món i de la vida.

Però aquesta terra, que ha generat tants de doblers, no ha estat interessada -o suficientment interessada- a desenvolupar un model de societat culta i moderna, atenta als seus valors patrimonials i a la creació de les condicions perquè el futur s'hi acosti amb una mica de joia. En l'amplitud -i l'ambigüitat- del mot cultura és on es pot forjar una societat segura i vertebrada, impulsora d'unes activitats que, precisament per no estar adreçades al turisme, puguin arribar a atreure visitants en les temporades en què les Illes presenten tot l'aspecte d'haver estat abandonades -potser rebutjades.

Una altra cosa és si aquesta desestacionalització és tan desitjable com prediquen els seus missatgers. Quan el turisme cau de bon de veres, les Illes es descongestionen, recuperen tímidament un silenci semblant al d'antany, i és quan les persones podem tornar a sentir la terra com batega, convalescent i agraïda.

Potser les Illes necessiten refer-se, purificar-se després de la follia estrepitosa de l'estiu. No sabrem mai què ens convé, mentre depenguem tan universalment del turisme. Hauríem de començar a tenir en compte algunes altres sortides, ja que, amb temporada alta o temporades planes, el terciari ens prepara un futur que consolidarà les misèries del present, sobre les quals ha projectat oportuna llum Miquel Puig.

Però, en fi, qui, del govern regional, gosaria alçar un dit davant dels grans hotelers, i demanar la paraula per atenuar o matisar el seu poder? El turisme és cosa dels hotelers, el govern només ha de rebre instruccions i esmerçar tots els mitjans i les voluntats per acomplir-les satisfactòriament.

I ningú no ho fa d'amagat. O potser sí, però, fent el que fan a la llum del dia, n'hi ha a bastament per fer-se una idea de la situació.

stats