Publicitat
Publicitat
image-alt

IGNASI ARAGAY

Visita a Lluís Companys

Amb crosses, la primera sortida que faig de casa en un mes és per visitar el memorial a Lluís Companys al Fossar de la Pedrera de Montjuïc. Hi acompanyo la Nury Reichert, filla d’un exiliat tan il·lustre...

Sobre l’amistat (elogi enverinat)

Diuen que l’autèntica pàtria és la infantesa. Però, i la joventut? I aquell moment d’alliberament quan trenques els lligams amb la família i aixeques el vol? I els primers grans amics que ho són per sempre?...

Catalunya i la nostàlgia del futur

Els químics saben prou bé que la solució acostuma a trobar-se en la dissolució, en la mescla permanent i creadora. Els biòlegs saben que la natura no és estàtica, és un procés. El mateix podríem dir dels...

Dona’m la mà

Avui contemplo al pati de casa un llimoner modest, jove, d’un sol fruit. A l’enyorada Montserrat Roig li hauria recordat el que ella veia des del seu balcó interior de l’Eixample. Hauríem sigut veïns. Ho...

Joan B. Cendrós, quin personatge!

Aqualsevol persona que vulgui entendre per què la Catalunya d’avui té una extraordinària pulsió independentista, li convé llegir la biografia que Genís Sinca ha dedicat a Joan B. Cendrós, El cavaller Floïd...

Com serà el xoc i què passarà després

Per si algú encara ho dubta: hi haurà xoc de trens. Puigdemont convocarà el referèndum i Rajoy mirarà com sigui d’impedir que se celebri. El xoc és això. Hi som a les portes. És un xoc gravíssim en el si...

1939, Madrid: Una catalana al ‘desfile de la Victoria’

Impressiona llegir el testimoni d’algú que va assistir al desfile de la Victoria franquista a Madrid el 19 de maig del 1939. Sobretot si aquest algú és una dona catalanista, aleshores una nena de 9 anys....

Quin és el vostre paisatge preferit?

Quin és aquell lloc que quan el contempleu, quan hi passegeu, quan hi viviu, us fa sentir bé amb vosaltres mateixos, us dona pau i us injecta energia? Tots tenim els nostres paisatges estimats i quotidians,...

“La mediocritat està sobrevalorada”

Quim Curbet, editor, escriptor i fotògraf, va dedicar l’estiu a resseguir el curs del Ter, un riu modest i feiner, l’aigua del qual diuen que triga trenta hores a fer tot el recorregut fins al mar. Ell va...

Herois i líders: de Santi Vidal a Trump

Hi ha defensors d’una causa que són els seus pitjors enemics. M’ho deia aquesta setmana, dinant a casa i en citació lliure de Marguerite Yourcenar, Antoni Vidal Ferrando, que des de Santanyí observa i...

La filosofia que hi ha rere ‘Merlí’

Perdoneu-me l’esquer. Al títol hi he posat Merlí, però pròpiament no parlaré de la sèrie televisiva, sinó d’un llibre, El nen filòsof (ed. Arpa), escrit, això sí, per un professor, Jordi Nomen, que...

Als pares, senzillament

Després d’anys de fer la meva, molts anys, de cop m’adono que hi sou, que sempre hi heu estat. Respectuosos i incondicionals. De pares a avis, heu seguit el vostre camí recte i segur. Heu construït un petit...

J.V. Foix, el contrari d’un separatista separatista

A principis dels anys 20 del segle XX, aviat farà cent anys, J.V. Foix, poeta i periodista, ja no era un jove eixelebrat, si mai ho havia estat. Estèticament i cívicament, es movia entre l’avantguarda i el...

Res no és el que sembla i ningú no és perfecte

Fa uns dies, l’admirat Eduardo Mendoza, premiat amb el Cervantes, deia que “no és cap raresa que un català escrigui en castellà”. No ho és, certament. El que encara sí que és una raresa és que un català...

“La píndola ideal és no tenir pèls a la llengua”

“Veig senyals inequívocs de grans convulsions. Les vaques mufen. Els tords van escalius. L’autoritat ronseja. Pocs funerals són multitudinaris. Ja no queden crancs peluts ni coristes. En Putin és expert en...

Als fills, encara

Ara que ja sabeu com us estimo i com entenc i pateixo la vostra llibertat, goso encara afegir-hi alguna cosa més: el mateix de la carta anterior, però dit d’una altra manera. Perdoneu-me la insistència. Els...

L’origen i la fi: tot conflueix en l’horitzó

Quantes cares tenim les persones? Al teatre de la vida normalment alternem la pública i la privada o familiar. També tenim, esclar, la cara íntima, aquell procés de coneixement i ocultació que mai no...

La llibertat solitària (literària) de repensar-te

Vet aquí una intimitat despullada: Mística conilla (Edicions de 1984), el nou recull de contes de Jordi Lara (Vic, 1968), un retorn impossible a la infantesa, un llibre apedaçat de “records sense sostre”,...

Carta (de Nadal) als fills

Us estimo. Molt. No us ho acostumo a dir, oi? Però quan arribes als cinquanta anys i fas balanç, què en queda? Poques coses essencials, i entre aquestes, vosaltres al centre, donant sentit al que no en té...

Deu coses que has de saber sobre Ramon Llull

S’acaba l’Any Llull. Ha estat prolífic. Ens ha il·luminat. Aquell venerable savi de barba blanca, obsedit a convertir infidels amb l’art de la paraula i el pensament -no de les armes, com era habitual-,...

Balanç de moltes vides

Hi ha gent que a la vida instintivament busca enemics per reafirmar-se i n’hi ha que busquen amics per protegir-se. Hi ha gent que busca escenaris per lluir-se, com si la vida fos una fantàstica funció de...

A les entranyes de l’Alemanya nazi

Costa molt d’entendre com una societat culta com l’alemanya va poder caure en els crims del nazisme. És massa fàcil apel·lar a la bogeria col·lectiva. Què va passar íntimament? Es parla de la humiliació del...

Estimar o estigmatitzar

Hannah Arendt deia que un neix per segona vegada quan es converteix en una persona socialment activa, pública, política. Potser sí que això és una maduració. Però per a mi la que ho és més de debò, la que...

Elogi de la llengua, de la paraula i de la cultura

Qui ho diu que no s’avança? A finals del segle XIX tot just era una provocació pronunciar en català el discurs inaugural del curs de l’Ateneu Barcelonès. Àngel Guimerà va ser-ne el pioner el 1895, en un...

Tota la vergonya, tota la indignació i tota la impotència

Sento l’olor del fred, una humitat recremada, de llenya que fumeja vapor d’aigua en un paisatge gebrat. Els horts adormits sota una lleu capa blanca, els arbres que nuegen, la terra molla. El cel net treu...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 39 | 40 | 41 | 42 | 43 | Següent >