Publicitat
Publicitat
image-alt

IGNASI ARAGAY

Procés: no s'hi val un empat

Entrem en una nova recta final del Procés, la recta cap al referèndum. Un altre final. Una altra final. Pot acabar amb victòria o derrota. Però també amb empat. La gent gairebé mai no pensa en l’empat. Com...

Un català romà a Nova York

Desaparegut, ja fa una dècada llarga, el savi Miquel Batllori, el català més romà de tots és Valentí Gómez i Oliver. Romà en el sentit més dens de la paraula: enigmàtic, atàvic, encantador, caòtic, culte, ...

Triple festa!

Al passeig de Gràcia, on firmava exemplars del seu llibre Arriska’t, el metge Gaspar Alomar m’advertia aquest diumenge al matí que arriscar-se és positiu: “No hem de confondre risc amb perill”. Doncs bé,...

Un Sant Jordi sense lectors? Quin país volem?

Sant Jordi és la festa més cobejada, la que representa no el país real, sinó el país ideal. La Catalunya somniada. Per a uns, és la catalanitat natural, desacomplexada, la que ens ha de portar a la...

Un fantàstic viatge al passat

En l’era del turisme de masses, quan viatjar s’ha convertit en una activitat gregària, hi ha una manera d’escapar de les masses adotzenades: viatjar en el temps en la preciosa soledat de la lectura, deixant...

Mentir per enfortir el procés?

¿Es pot tractar un lector com si fos un nen, un menor d’edat? ¿Se li poden amagar o maquillar les males notícies? En periodisme, és un debat recurrent. Tots els governs del món de totes les èpoques sempre...

Els amics i ‘voyeurs’ catalans de la Revolució Russa

Som a l’any del centenari de la Revolució Russa, aquella sacsejada que, parafrasejant el periodista nord-americà John Reed, va commoure el món. Tot i el segle i quart transcorregut, la Revolució Francesa...

Què carai li passa a la democràcia?

Estem vivint la segona gran crisi de la democràcia liberal. Aquest sistema, nascut de la Il·lustració i impulsat per les revolucions francesa i nord-americana, es va anar consolidant fins a basar-se en el...

Triar la vida quan no hi ha cap motiu per viure

L’escriptor txec jueu Jirí Weil (1900-1959) és un clàssic desconegut, maltractat en vida i un cop mort, recuperat tardanament només gràcies a Philip Roth. Va patir en la pròpia pell l’estalinisme i el...

La provocació ètica de Xirinacs

Seria pretensiós dir que vaig conèixer Lluís Maria Xirinacs. Diguem que el vaig escoltar. Diguem més concretament que sent jo un infant la seva humanitat em va impactar. L’any 1976, quan jo en tenia 10,...

Garbo, un aventurer amb ideals al segle de les guerres

Lluís Juste de Nin hi torna amb una novel·la gràfica de caràcter històric. A través de la increïble aventura de Garbo (Joan Pujol), l’espia que va enganyar Hitler fent-li creure que el desembarcament de...

La decadència de l’art de la provocació

Hi ha gent que, a mesura que es fa gran, s’empetiteix. No parlo d’aquell literal encongiment físic de la vellesa o del mental retorn a la infància. Parlo de personatges que experimenten una regressió cap a...

A la recerca de l’eterna joventut

Rere cada aventura científica n’hi ha una d’humana: hi bateguen els desitjos d’un investigador amb les seves misèries i grandeses, la seva circumstància, el seu ego i les seves pors. Rere cada troballa hi...

Visita a Lluís Companys

Amb crosses, la primera sortida que faig de casa en un mes és per visitar el memorial a Lluís Companys al Fossar de la Pedrera de Montjuïc. Hi acompanyo la Nury Reichert, filla d’un exiliat tan il·lustre...

Sobre l’amistat (elogi enverinat)

Diuen que l’autèntica pàtria és la infantesa. Però, i la joventut? I aquell moment d’alliberament quan trenques els lligams amb la família i aixeques el vol? I els primers grans amics que ho són per sempre?...

Catalunya i la nostàlgia del futur

Els químics saben prou bé que la solució acostuma a trobar-se en la dissolució, en la mescla permanent i creadora. Els biòlegs saben que la natura no és estàtica, és un procés. El mateix podríem dir dels...

Dona’m la mà

Avui contemplo al pati de casa un llimoner modest, jove, d’un sol fruit. A l’enyorada Montserrat Roig li hauria recordat el que ella veia des del seu balcó interior de l’Eixample. Hauríem sigut veïns. Ho...

Joan B. Cendrós, quin personatge!

Aqualsevol persona que vulgui entendre per què la Catalunya d’avui té una extraordinària pulsió independentista, li convé llegir la biografia que Genís Sinca ha dedicat a Joan B. Cendrós, El cavaller Floïd...

Com serà el xoc i què passarà després

Per si algú encara ho dubta: hi haurà xoc de trens. Puigdemont convocarà el referèndum i Rajoy mirarà com sigui d’impedir que se celebri. El xoc és això. Hi som a les portes. És un xoc gravíssim en el si...

1939, Madrid: Una catalana al ‘desfile de la Victoria’

Impressiona llegir el testimoni d’algú que va assistir al desfile de la Victoria franquista a Madrid el 19 de maig del 1939. Sobretot si aquest algú és una dona catalanista, aleshores una nena de 9 anys....

Quin és el vostre paisatge preferit?

Quin és aquell lloc que quan el contempleu, quan hi passegeu, quan hi viviu, us fa sentir bé amb vosaltres mateixos, us dona pau i us injecta energia? Tots tenim els nostres paisatges estimats i quotidians,...

“La mediocritat està sobrevalorada”

Quim Curbet, editor, escriptor i fotògraf, va dedicar l’estiu a resseguir el curs del Ter, un riu modest i feiner, l’aigua del qual diuen que triga trenta hores a fer tot el recorregut fins al mar. Ell va...

Herois i líders: de Santi Vidal a Trump

Hi ha defensors d’una causa que són els seus pitjors enemics. M’ho deia aquesta setmana, dinant a casa i en citació lliure de Marguerite Yourcenar, Antoni Vidal Ferrando, que des de Santanyí observa i...

La filosofia que hi ha rere ‘Merlí’

Perdoneu-me l’esquer. Al títol hi he posat Merlí, però pròpiament no parlaré de la sèrie televisiva, sinó d’un llibre, El nen filòsof (ed. Arpa), escrit, això sí, per un professor, Jordi Nomen, que...

Als pares, senzillament

Després d’anys de fer la meva, molts anys, de cop m’adono que hi sou, que sempre hi heu estat. Respectuosos i incondicionals. De pares a avis, heu seguit el vostre camí recte i segur. Heu construït un petit...

J.V. Foix, el contrari d’un separatista separatista

A principis dels anys 20 del segle XX, aviat farà cent anys, J.V. Foix, poeta i periodista, ja no era un jove eixelebrat, si mai ho havia estat. Estèticament i cívicament, es movia entre l’avantguarda i el...

Res no és el que sembla i ningú no és perfecte

Fa uns dies, l’admirat Eduardo Mendoza, premiat amb el Cervantes, deia que “no és cap raresa que un català escrigui en castellà”. No ho és, certament. El que encara sí que és una raresa és que un català...

“La píndola ideal és no tenir pèls a la llengua”

“Veig senyals inequívocs de grans convulsions. Les vaques mufen. Els tords van escalius. L’autoritat ronseja. Pocs funerals són multitudinaris. Ja no queden crancs peluts ni coristes. En Putin és expert en...

Als fills, encara

Ara que ja sabeu com us estimo i com entenc i pateixo la vostra llibertat, goso encara afegir-hi alguna cosa més: el mateix de la carta anterior, però dit d’una altra manera. Perdoneu-me la insistència. Els...

L’origen i la fi: tot conflueix en l’horitzó

Quantes cares tenim les persones? Al teatre de la vida normalment alternem la pública i la privada o familiar. També tenim, esclar, la cara íntima, aquell procés de coneixement i ocultació que mai no...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 33 | 34 | 35 | 36 | 37 | Següent >

XARXES SOCIALS