Publicitat
Publicitat
image-alt

IGNASI ARAGAY

Jihadistes catalans

El condol, la tristor i la ràbia per l’atemptat no ens poden fer oblidar l’anàlisi serena. Si ens estimem aquesta dolça terra nostra, aquesta Barcelona i aquesta Catalunya i tot el que creiem que...

Autocrítica estival (39 aforismes)

M’he trobat un vell amic que ja no coneixia. He vist la lluna plena, plena dels meus sentiments extraviats. He recordat que feia temps que no recordava els meus morts. He plorat, eixut de llàgrimes,...

Xirinacs, l’home mirall

Si hagués d’explicar qui va ser Xirinacs a un adolescent, li diria que va ser un home valent, conseqüent, radical. Que el que pensava es corresponia amb el que feia, fins a les últimes conseqüències. Això...

Who stands to lose, if there is no referendum?

If, eventually, the referendum on independence slated for October 1 (1-O) is not held, it will be the end. But perhaps more for Spain than for Catalonia. If there is no vote, it will mean that the Spanish...

Qui hi surt perdent si no es fa l’1-O?

Si l’1-O no s’arriba a celebrar, si no hi ha referèndum, serà el final. Però potser més per a Espanya que per a Catalunya. Si no es fa, voldrà dir que el govern espanyol haurà activat mecanismes...

Referèndum i paella

Els catalans que no volen el referèndum ni la independència, que se senten tan espanyols com catalans o no se senten res, que abominen del nacionalisme d’aquí i d’allà i d’arreu, que si es fes un referèndum...

El bon moderat ‘indepe’ (un retrat)

El bon moderat indepe és el ciutadà tranquil, familiar, no especialment ideologitzat. Se sent compromès amb el país i sovint amb moltes altres causes. És algú que, com a ciutadà d’un país a mitges, ha...

L’estiu de la llibertat

Els camps ja són segats. Les roselles ja no els pinten de vermell. A ciutat senyoreja una xafogor densa i penetrant. A mesura que neix el dia, un dia de cada dia d’estiu, el carrer és tenyeix de sol i...

Reforma o ruptura? (a Ada Colau)

Durant la Transició, el debat polític va ser entre reforma o ruptura. ¿Calia tallar d’arrel amb la dictadura o no tant? El territori més rupturista de l’Estat, amb el fet nacional i la fortalesa de les...

Josep Benet, la feblesa indestructible

La biografia que Jordi Amat ha escrit sobre Josep Benet, Com una pàtria (Ed. 62), m’ha emocionat. És un gran llibre per a un gran personatge. Com tanta gent, en la figura de Benet jo hi vaig veure un...

Referèndum: paraules i fets

L’estiu ha arribat carregat de tempestes. Xafogor i xàfecs. Literalment i políticament. El Procés fa pujar la temperatura. Han de passar grans coses, i passaran. Alea jacta est. Ara sí que hi haurà un...

¿És veritat que necessitem saber la veritat?

Es diu que la veritat és una i la mentida múltiple i, per tant, que això afavoreix clarament la segona. És molt difícil trobar la veritat i molt fàcil dir mentides. La filòsofa Franca D’Agostini, a qui fa...

Tarradellas ja torna a ser aquí

Quaranta anys després del seu retorn i vint-i-nou després de la seva mort, Tarradellas ja torna a ser aquí. Però una mica més discretament que en el seu primer i espectacular aterratge, quan, a l’estil...

Tot el que he llençat a la foguera de Sant Joan

Els mals records. D’aquesta primera part del 2017 vull oblidar unes quantes coses, no vull arrossegar tant de llast pesat. L’oblit és tan necessari com la memòria, són dues cares d’una mateixa moneda. Com...

Ni or ni marbre: la Catalunya lítica de Cirici Pellicer

Sempre és un plaer tornar als clàssics. Quaderns Crema ha recuperat L’escultura catalana, d’Alexandre Cirici Pellicer, un llibre de fa 60 anys. L’única pega, esclar, és que s’acaba amb Subirachs. Encara que...

Carta a Jordi Évole

Benvolgut i admirat Jordi, Crec que n’hi ha que porten set anys dient que el Procés no acabarà bé amb el desig inconfessable que no vagi bé. No és el teu cas, però hi són. Són els mateixos que porten set...

Prat de la Riba potser no va ser tan perfecte

A Enric Prat de la Riba (1870-1917) mai no l’ha envoltat l’aura èpica de Macià ni l’aura tràgica de Companys. Però ha estat reivindicat, i molt. De Pujol a Puigdemont, passant per Maragall, Montilla i Mas,...

Salvem l'Empordà (encara)

Hi ha moltes coses per salvar. La vida és canvi permanent i en aquest natural i imparable procés de transformació podem anar a millor o a pitjor. El canvi no és necessàriament positiu. L’escalfament global...

Les lliçons polítiques (i filosòfiques) de Tucídides

Vicenç Pedret (Barcelona, 1963) és un empresari del vidre per tradició familiar: dirigeix una firma de flascons al Masnou fundada el 1931. S’ha dedicat, també, a la política: va ser l’alternativa interna a...

En Carles i la veritat de la veritat

Als Hostalets de Balenyà hem dinat a l’entrada del poble, a El 9 Inter, hereu de l’Internacional. Un restaurant, ves per on, de cuina local, casolana. Tot boníssim, començant per l’amanida de pops. Sortíem...

Un viatge erudit i nostàlgic pel Mediterrani

Lluís Nicolau d’Olwer (Barcelona, 1888 - Ciutat de Mèxic, 1961) és el prototip de polític erudit, humanista. L’home de conviccions i de concòrdia, de reflexió i acció. El mirall d’una Catalunya ideal a la...

Carles, el mag de les paraules

Hem perdut un immens periodista. Una bona persona. Perdo un amic, un company, un mestre. Ens quedem orfes d’un artista de la paraula. Tenia un do i una passió: allà on sigui, ni que sigui al núvol gasós de...

Com evitar el perill de la distopia social

El gran repte global és frenar les desigualtats. És el que preocupa tant als sectors dirigents des de dins del sistema com als sectors antisistema més dinàmics. Les desigualtats creixents amenacen tothom:...

Elogi del plor

En temps de postveritat, en temps d’una suposada sofisticació de la mentida, que en realitat és desvergonyiment, faré un elogi del plor, del plor de debò, com una gran veritat humana que no hauríem...

La història inacabada del diari ‘Avui’

El diari Avui, el primer en llengua catalana després del franquisme, va néixer malament -va tenir un part amb problemes- i va morir malament -tan malament, que no va morir del tot-. Va tenir, doncs, un...

L’independentisme és populista?

El terme populisme serveix més per desqualificar el rival que per explicar els profunds canvis que en els últims anys han experimentat l’escenari polític català, espanyol i mundial. És una eina d’atac més...

El fatalisme de passar-se la vida pensant-ho tot

Pensar, pensar i pensar. Pot ser una condemna? Allò que ens fa humans també ens pot encadenar, paralitzar. Pensar per damunt d’actuar, enllaçar preguntes una rere l’altra, sense solució de continuïtat,...

Tota la anormalitat del món

He vist un noi en un banc davant un hotel de luxe tocant la guitarra sense demanar res a canvi. Només pel plaer de fer música enmig del trànsit: se’l veia abstret, concentrat en cada corda, cada acord. Era...

El passat sempre és present

El passat sempre retorna. De fet, forma part del present: el passat sempre és present. Hi ha persones que adquireixen ben aviat consciència d’aquesta presència subtil, fantasmal. N’hi ha d’altres que...

Franco resisteix

No hi ha manera. Ni amb el PP en minoria al Congrés no es pot afrontar amb coherència i valentia la taca negra del franquisme. L’ombra del dictador és allargada. Franco seguirà al mausoleu del Valle de los...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 34 | 35 | 36 | 37 | 38 | Següent >

XARXES SOCIALS