27/06/2015

Artur Mas, vist des de la Lluna

3 min

Som al 2315, al planeta Lluna. Un expert en història del planeta Terra hi pronuncia una conferència. Tot seguit, un extracte: “Avui els vull descobrir un document curiós, amb càrrega humana i política. Retrocedirem tres segles per situar-nos en una minúscula regió de la Terra, Catalunya, avui una excepció cultural dins l’imperi xinès occidental governada, com potser alguns de vostès saben, per Jordi P. Xiuan (l’enigmàtica P no se sap si és de Pujol o de Pérez), líder del Partit Globalista, rival del Partit Localista. Fa 300 anys, el 2015, les coses anaven d’una altra manera: la divisió tradicional era entre dretes i esquerres (unes categories semblants, per exemple, a la de nyerros i cadells d’unes centúries abans). En el cas de dretes i esquerres, feien referència a la priorització de la llibertat individual i de la igualtat d’oportunitats, respectivament. Com és sabut, al segle anterior, el XX, aquell tall ideològic havia produït guerres letals, però al XXI s’havien començat a desdibuixar les diferències entre els dos bàndols. El continent europeu estava prou pacificat, i fortificat contra immigrants pobres. Havien ressorgit, en canvi, les endèmiques reivindicacions nacionals, tot i que amb caràcter pacífic i democràtic”.

“El cas dels catalans és interessant. En aquell moment, aquesta regió mediterrània feia tres segles que pertanyia a Espanya, dins la qual mai havia trobat el seu encaix. Una greu crisi econòmica havia deixat un quart de la població sense feina: el malestar social s’havia disparat. Sense desaparèixer el debat dretes-esquerres, havia agafat una extraordinària força la voluntat d’independitzar-se d’Espanya. I aquí és on entra el document, aparentment insignificant, que hem localitzat. Es tracta d’un whatsapp (missatge electrònic habitual aleshores) del principal líder separatista, Artur Mas, a la seva esposa, Helena Rakosnik, de la qual desconeixem l’origen. Pel cognom centreeuropeu, podria tractar-se d’algú de procedència alemanya. Cal recordar que aquella Europa maldava, sense gaire èxit, cal dir-ho, per convertir-se en potència mundial de la mà del lideratge d’Alemanya”.

“El text en qüestió data de la nit del 27 de setembre del 2015 i té un caràcter íntim i revelador. «Helena, ja has vist el resultat. Ho deixo. He fet tot el que he pogut per guanyar la independència del país, i ja no em veig amb cor de seguir. La gent em veu com el líder adequat... en el partit equivocat. Però quan els he ofert desfer-me del partit, m’han donat carbasses. Amb el resultat obtingut, no em veig amb forces per seguir encapçalant aquesta olla de grills sobiranista». Aquesta darrera expressió, pròpia d’un català arcaic, fa referència a la desunió dels catalans independentistes. Aquella nit, Mas havia obtingut una victòria pírrica. De fet, s’havia especialitzat en victòries amargues. Els seus èxits sempre es van quedar curts. Amb el temps, tanmateix, un Mas envellit encara arribaria a veure la independència del seu país, i només aleshores li vindria el reconeixement pel seu pioner intent unitari”.

“Des de la distància llunàtica, a vostès tot això els pot sonar antic i exòtic, però en realitat té una lectura ben actual. Quin paper juguen les ideologies i els lideratges en la vida col·lectiva? Com és que, malgrat la globalització (aquesta mateixa petita Catalunya està governada per un partit globalista), persisteixen realitats locals tan potents? És a partir d’antecedents microhistòrics com aquest que podem buscar respostes. En el marc de la civilització xinesa mundial, la persistència d’aquesta insignificant realitat cultural i política catalana és una lliçó paradoxal. I la figura d’aquest oblidat polític de fa tres segles ens dóna algunes pistes per entendre-la. Potser caldria que algú furgués més en la memòria del senyor Mas, un cas digne d’estudi”.

stats