Balanç de moltes vides

Hi ha gent que a la vida instintivament busca enemics per reafirmar-se i n’hi ha que busquen amics per protegir-se.

Hi ha gent que busca escenaris per lluir-se, com si la vida fos una fantàstica funció de teatre, i n’hi ha que busquen racons per amagar-se perquè tenen pànic escènic.

Hi ha persones que volen decidir sense que es noti i n’hi ha que sempre decideixen fer-se notar.

Hi ha tipus (i tipes) que del primer a l’últim dia estan tips de la vida i n’hi ha, en canvi, que se la veuen a glops i se l’empassen sense mastegar.

Hi ha vides ben païdes i n’hi ha, buf!, de vomitives.

Hi ha els que mai no arriben a saber per què viuen, i hi ha els que tenen massa bons motius per seguir vivint.

Hi ha persones que són verí, que viuen la vida com un procés d’intoxicació pròpia i col·lectiva, i n’hi ha que són mel contra metzines.

Hi ha la bona gent que es deixa seduir per l’atractiu de la maldat, i hi ha gent bona, prudent i intel·ligent.

Hi ha els apassionats per fer el bé i hi ha els que creuen que fan bé de no apassionar-se massa per res.

Hi ha els que van per la vida satisfent la seva curiositat universal i els que curiosament viuen permanentment insatisfets.

Hi ha els que busquen sempre i arreu el plaer i hi ha els que sense proposar-s’ho saben trobar una certa felicitat.

Hi ha persones que es passen la vida pensant en les altres persones, i hi ha simples individus.

Hi ha els que empaiten obsessivament la perfecció i hi ha els que saben, sàviament, que no la trobaran mai.

Hi ha els éssers sensuals i els que són, aparentment, només racionals.

Hi ha persones que es fan sàvies amb el pas dels anys i hi ha elements innatament brillants que tota la vida seran uns imbècils.

Hi ha gent normal que a vegades l’encerta i a vegades s’equivoca, i hi ha els que tenen la mala sort de pensar que mai s’equivoquen.

Hi ha els que tenen una ambició desmesurada i hi ha els que mesuren i administren hàbilment la seva mediocritat.

Hi ha els pobres que viuen pendents del que diran i hi ha els agosarats que mai no callen.

Hi ha gent que es mou per una alegria espontània, ingènua i heterodoxa, i hi ha els que tot ho calculen i callen molt.

Hi ha els grans seductors amb idees fortes i hi ha els discrets flexibles que sempre s’adapten amb un somriure.

Hi ha els que saben manar i imposar-se sense miraments i hi ha els esperits de concòrdia que manen sense que es noti.

Hi ha els que dubten de tot i hi ha els moralment dubtosos.

Hi ha els que viuen a fons i hi ha els que sempre sobreviuen surfejant la realitat.

Hi ha éssers humans que viuen i es comporten com autèntiques bèsties, i hi ha homes i dones que suporten vides bestials gràcies al seu instint amorós.

Hi ha, en fi, una mica de tot en tots nosaltres, oi?