IAQUÍ
Misc 01/08/2013

Creure que el que és blanc és negre

i
Ignasi Aragay
1 min

ELS IGNASIS vam celebrar ahir el sant. Com a membre del club ignasià em veig en l'obligació de fer una advertència. El basc Ignasi de Loiola, a més de predicar la caritat als pobres i la bondat de l'estudi, era un ferm partidari -no sé si per convicció o pragmatisme- de l'obediència: "Hem de tenir aquest principi per encertar-la sempre: «Creure que el que és blanc és negre» si així ho determina la jerarquia de l'Església". Deunidó. Sens dubte, aquest principi ha permès a l'orde jesuïta un gran èxit històric. Però alhora ha fet tant de mal! En tot cas, si un miracle ha aconseguit sant Ignasi ha estat unir en els seus seguidors dues coses aparentment contradictòries: una sòlida formació humanística i una obediència sense fissures al papat (amb alguna excepció: al segle XX hi ha hagut jesuïtes que s'han apuntat a la teologia de l'alliberament).

El papa Francesc es va formar al noviciat jesuïta de Santiago de Xile. Aquests dies l'hem sentit dir coses que se sortien de l'estreta moralitat sexual del dogma vaticà: "Qui sóc jo per jutjar els gais?" Però com a jesuïta obedient, no ha trencat cap plat. No farà una revolució: el que és blanc seguirà sent negre. L'homosexualitat seguirà sent considerada a tot estirar com un mal amb el qual cal conviure i les dones se sublimaran en la imatge de Maria però res d'igualtat amb els homes, res de capellanes. Dit això: les paraules de Francesc són una alenada d'aire fresc. Esperem que en ell el miracle ignasià es decanti més cap a l'humanisme que cap a l'obediència.

stats