Publicitat
Publicitat

Emergents i pecadors

Europa està descobrint Catalunya com un país emergent, un país que vol tenir un estat propi. El que no sap és que fa 300 anys que emergeix. Això és el que explicarà una obra col·lectiva en tres volums, dirigida per Joaquim Albareda, Pere Gabriel i Conxita Mir, i que publicarà Enciclopèdia Catalana. El títol: Catalunya, país emergent, 1714-2014 .

Seguint els serveis prestats a la sagrada unitat espanyola en un segle XX funest, l'Església de Rouco Varela ens vol fer sentir pecadors a molts catalans emergents. L'Església catalana ja se n'ha desmarcat. Però per si a algú li quedaven dubtes, aviat sortirà un altre llibre oportú. El firma el monjo de Montserrat i historiador Hilari Raguer, el publicarà l'editorial Claret i duu un títol inequívoc: Ser independentista no és pecat .

Remenant un llibre de text del meu fill gran, Filosofia i ciutadania (Octaedro), hi descobreixo aquest exercici subversiu: "Comenta per escrit el següent text: «Molt sovint la legalitat no coincideix amb la justícia»". Ja veig tot d'estudiants de primer de batxillerat contraposant la Constitució espanyola i el dret a decidir. Ai, pecadors, si us descobreix Wert!

El nou llibre de Francesc Cabana, Espanya, un pes feixuc (Pòrtic), acaba amb una cita reveladora per qui la diu: "El llast d'Espanya és molt pesat", segons Alfredo Sáenz, conseller delegat del Santander, un banc que als seus anuncis a l'estranger destaca que només el 12% dels beneficis procedeixen de l'Estat.