ALS ALUMNES catalans els passa el mateix que als seus pares i mares a la feina. Els uns dediquen moltes hores a les classes amb uns resultats més aviats mediocres. Els altres dediquen moltes hores a la feina amb una productivitat més aviat baixa. Les dues coses deuen estar relacionades. A les escoles fem que els nois i noies acumulin moltes hores de matemàtiques, però no aconseguim que les entenguin de debò. Els posem molts deures i els estimulem poc a l'aula. A les empreses, els adults acumulem massa hores d'oficina o del que sigui, amb reunions interminables i impuntuals, i naturalment amb resultats més aviat discrets. Ens donen moltes ordres, però cadascú s'espavila com pot. I, esclar, al final en tots dos casos la nota és menys bona del que tocaria. Tant a l'escola com a la feina, és com si treballéssim a l'engròs: estem més pendents de la quantitat que de la qualitat.
Almenys això és el que reflecteixen els rànquings de l'informe PISA i els índexs de productivitat empresarial. De petits ja ens acostumem a treballar molt i a rendir no tant, i de grans, esclar, seguim comportant-nos de la mateixa manera. Resolem aquesta manca de sistematització amb molta dedicació i esforç, amb una notable capacitat d'improvisar i, fins i tot, amb algun ressort de genialitat. Confiem massa en la nostra proverbial capacitat de sortir-nos-en a l'últim minut.
Avui, amb el nou informe PISA, tornarem a constatar la distància entre el que fem i el que obtenim: fem molt i aconseguim poc.
