Mas i Junqueras: balanç matemàtic
Balanç electoral amb diferents perspectives matemàtiques: la premsa internacional ha sabut sumar els vots independentistes. L'espanyola només ha volgut restar els que ha perdut Mas. La catalana s'ha mostrat dividida. Què hem de pensar, doncs? Doncs ara toca multiplicar esforços.
¿Es faran grans, algun dia, els nostres líders? O seguiran jugant tota la vida a la politiqueta, a la negociació de curta volada? No érem en un moment excepcional? Un govern en minoria amb un suport extern, per molt estable que sigui aquest suport, més que una solució excepcional sembla una pedaç conjuntural. Això no multiplica. I suma poc.
Ara Mas hauria de consolidar el lideratge; ara Junqueras hauria de demostrar-lo. No hi ha dos partits, hi ha un mandat popular. I un país en joc. L'equació no és fàcil, però cal resoldre-la.
El maragallisme va ser l'últim intent del catalanisme de guarir Espanya de la malaltia centralista. El margalloisme (del ministre Margallo) respon a l'orteguiana incomoditat de sempre de conllevar Catalunya com a malalt crònic. És la derivada de sempre.
Ahir vaig visitar el Born Centre Cultural amb el seu director, Quim Torra. Emocionant. Però ell mateix, romàntic incorregible, ho té clar: "Encara és més emocionant el present". Tot és relatiu, fins i tot les matemàtiques. I tot és possible, encara.
