PARLEM-NE
Misc 17/12/2013

Pere Navarro, l'hereu escampa

i
Ignasi Aragay
1 min

EN LA SOCIETAT CATALANA hi ha una figura popular que va passar del món rural a l'industrial i que simbolitza la dificultat de mantenir la continuïtat del patrimoni familiar: l'hereu escampa, el que s'ho polia tot. Qui més qui menys, tots hem sentit o llegit alguna desgraciada història d'aquesta mena, que es resumeix amb un pioner que forja una fortuna des del no-res (a vegades d'una manera fosca, d'altres èpica), una segona generació que ho conserva i amplia, i que instaura el bon nom de la saga, i una tercera, ja més acomodada, que per desídia o tarambanisme malmet l'herència i acaba arruïnant la família i el seu nom.

La història del PSC va pel camí de retre un homenatge a aquesta nostrada tradició. Els forjadors del partit, amb Joan Raventós al capdavant, van bastir unes sigles triomfadores, que es van inflar de vots durant tres dècades i que van condicionar la política catalana i espanyola. El tàndem Obiols-Maragall-Serra va conservar i ampliar el patrimoni socialista, i va situar la família com a imprescindible. L'aparició de José Montilla va ser un primer avís que l'empresa política no tenia clar quin rumb seguir. I Pere Navarro pot passar a la història com l'hereu escampa que acabarà arruïnant un dels grans partits de la democràcia: la feina feta no es perdrà, però anirà a parar a unes altres mans, com sempre passa amb els patrimonis. Navarro sembla no adonar-se que el llegat ideològic de la socialdemocràcia catalanista (i els vots!) se l'està quedant la rejovenida família d'ERC.

stats