Publicitat
Publicitat

Quina etiqueta li posem a l'ARA?

Els de l’ARA sou masistes. Sou puigdemontistes. Sou d’Esquerra. Sou convergents progres. Sou de la nova direcció. Sou uns colauistes camuflats. Sou bonistes. Sou bastant junqueristes. Sou la TV3 del paper. Sou només els de la generació dels 60-70. Sou del Barça. Sou anti-Bartomeu. Sou...

El lector de premsa d’aquest país està molt viciat per unes males pràctiques endèmiques. El periodisme independent fa anys que brilla per la seva absència a causa de la connivència amb els poders, agreujada per la debilitat del sector. La complicitat de la professió amb els polítics antifranquistes al final de la dictadura i l’inici de la Transició ha degenerat, amb els anys, en una orgia de favors i influències, un mercadeig de la informació que té ben poc a veure amb l’ideal periodístic, que no és altre que intentar reflectir els fets amb honestedat i rigor.

Des de fa temps hi ha massa professionals que troben normal negociar els enfocaments i titulars de cada dia als despatxos de partits, institucions i empreses. El periodisme corretja de transmissió ha passat a ser norma, i el que prova trencar aquest hàbit descol·loca no només els influenciadors, sinó el lector mateix, que està acostumat a jutjar els mitjans en funció de les influències que els pressuposa, a posar-los una etiqueta. No es concep un mitjà que actuï, o intenti actuar, amb independència de criteri, i que, per tant, un dia carregui contra una banda i un altre contra l’altra, en funció dels fets. Curiosament, això el fa sospitós, incòmode. Hi ha molta gent que busca en la premsa la confirmació del que pensa, en lloc de buscar un diàleg intel·ligent amb la realitat, que naturalment sovint no s’ajusta ni als nostres desitjos ni a les nostres idees.

Els de l’ARA, des de ja fa gairebé sis anys, hem intentat guanyar-nos la credibilitat senzillament donant notícies, explicant la realitat tal com la veiem, aportant-hi reflexió, buscant la connexió amb els nostres lectors per saber què els interessa. El nostre punt de vista és clar i català. Mirem el món des d’aquí, al servei d’aquesta comunitat, amb especial atenció a la gent més dinàmica, als emprenedors de tots els camps: social, educatiu, científic, empresarial, cultural... Informem amb l’objectiu d’aconseguir una societat més lliure i més justa. Ho vam dir des del principi i ho mantenim. Ens impulsen tres objectius. Primer: ajudar aquest país a repensar-se (un procés que està resultant tan apassionant com difícil) i explicar el món que ve (l’Europa que no es troba a si mateixa, els perills del populisme arreu -ara als EUA amb Trump-, el drama intolerable dels refugiats...). Segon: tornar al periodisme de debò, reinventant-ne les formes aprofitant les noves tecnologies i buscant una millor connexió amb la gent. I tercer: trobar un nou model de negoci per a la premsa.

Tots tres objectius estan estretament relacionats. La recerca d’un model de negoci, és a dir, de la rendibilitat del diari, l’hem fet pivotar sobre els lectors i, en especial, sobre els subscriptors. Ja sou més de 36.000 subscriptors, i seguim creixent. Sou molts els que heu entès que el bon periodisme, sobretot si vol ser independent, s’ha de pagar, precisament per contribuir a evitar les estretes relacions perilloses amb qui pot aportar subvencions o publicitat. Els lectors que ens heu fet més confiança, tots els que us considereu de l’ARA, heu entès que aquest diari no va d’etiquetes, no treballa pensant en les petites batalletes diàries per col·locar un titular a favor o en contra d’uns o altres. Treballa amb una mirada més llarga, de fons, de país. Aspira a ser una estructura d’estat, en aquest cas privada, lliure i independent. Perquè la Catalunya que volem necessita enlairar la mirada, també en el món de la comunicació.