20/10/2012

Rubert de Ventós a flor de pell

2 min

Xavier Rubert de Ventós és un seductor: sedueix amb el seu posat insegur, amb la calidesa dels gestos, amb un somriure acollidor, tot al servei d'una erudició ondulant, capaç de convertir qualsevol fet quotidià en una idea paradoxal. I tot a cavall de la tristesa i la saviesa. És difícil no caure en la xarxa del seu pensament eclèctic, tastaolletes, pragmàtic, molt a tocar de les coses, a flor de pell, sempre demanant disculpes quan s'enlaira.

És aquest Rubert de Ventós el que trobareu a Dimonis íntims (Edicions 62), a mig camí entre la vergonyosa confessió personal -fills, sexe, política, literatura- i la suggeridora divagació intel·lectual, i amb escenaris tan diversos com París, Nova York, Barcelona, Estrasburg, Londres, Haití... El protagonista absolut és ell, el seu jo de pare, amant, voyeur , filòsof, polític, un jo tan ric com aparentment dèbil, sempre autoqüestionat i que l'autor defineix en quatre registres: dramàtic, irònic, eròtic i oníric. Aquest és el joc antic que li agrada practicar, el joc de pensar-se de nou cada dia, de construir-se i reescriure's constantment. No és que existeixi perquè pensi, sinó que en ell viure i pensar van de bracet.

Amb aquest llibre, doncs, el lector té el privilegi de convertir-se en voyeur d'un espectacle humà despullat d'artificiositat, d'una intel·ligent confessió apedaçada i sincera, construïda a partir de la recuperació de llibretes de notes escrites al llarg dels anys, un "material divers, fragmentari, desordenat, cru, sense bullir i ni tan sols amanir".

Quan dilluns, als premis Planeta, li vaig dir que pel que portava llegit em semblava "un tractat de la paternitat", en Xavier, amb els ulls espurnejants, em va advertir, il·lusionat: "Encara et falta arribar al sexe!" I sí, el sexe hi apareix i t'enganxa, però com ell mateix confessa: "Com a pur espectacle, tant la política com el sexe resulten insuportablement feixucs i reiteratius, sempre procaços. Només quan es practiquen com un joc especulatiu i fantàstic, només aleshores, arriben a adquirir la qualitat estètica d'una bella ars combinatoria ".

En fi, té molta gràcia l'episodi en què viatja disfressat amb sotana, la detenció a Heathrow i com es fica la policia a la butxaca, la party amb la intel·lectualitat novayorquesa o la improvisada cita al Pentàgon. Un autèntic plaer.

stats