Publicitat
Publicitat

Una catilinària per a Wert

Leònides, rei d'Esparta i líder d'aquell mític exèrcit dels 300 soldats que van lluitar a la guerra de les Termòpiles contra milers de perses comandats per Xerxes, deia que el primer de tot eren la llibertat i l'amor. Tota la resta -justícia, igualtat, pau...- venia després. A vegades, en els moments decisius, governar és reduir les decisions a la màxima simplicitat. Per a la Catalunya que aspira a un nou futur, doncs: amor i llibertat. Que en prenguin nota Mas i Junqueras. I tots nosaltres.

Sal·lusti (86-35 aC), senador i tribú de la plebs, tenia clar que escriure sobre la història és molt més complicat que ser-ne protagonista... Però és menys arriscat. De fet, això ho va escriure després d'haver-se retirar a temps de la vida política per dedicar-se a la seva verdadera passió: la literatura. Li devem obres cabdals com La conjuració de Catilina (Ed. Adesiara).A diferència de Sal·lusti, en general tenim polítics que són de mal retirar. Potser hi sortirien guanyant, ells i nosaltres.

La conjuració en qüestió, orquestrada per derrocar el poder senatorial republicà, va ser avortada per Ciceró (106-43 aC), de qui precisament és famosa la sèrie de discursos coneguda com les Catilinàries. "¿ Quo usque tandem abutere, Catilina, patientia nostra ?", ¿Fins quan, Catilina, abusaràs de la nostra paciència? ¿Fins quan, Wert i companyia, abusareu de la nostra paciència? ¿Fins quan haurem d'aguantar que es posi sota sospita el nostre sistema escolar, que es consideri el català com una llengua de segona?

PUBLICITAT
PUBLICITAT