Tinc una teoria: els anglesos són educats per pura comoditat, per la mandra d'haver de discutir o d'haver d'intimar. Aquesta manera de fer, aquesta politeness , els permet no haver de donar gaires explicacions: "Bon dia", "Moltes gràcies", "Sisplau"... I així poden fer la seva vida sense gaires interferències. La teoria no és meva, és de l'artista i bon amic Antoni Llena, l'educació del qual és tota una altra cosa. És d'aquestes teories de tertúlia que donen molt de si. L'Antoni me la comentava aquest dissabte, abans que se sabés res dels aldarulls de Londres, un esclat d'ira que fulmina qualsevol clixé. Però tot té solució. La contrateoria, sovint acompanyada d'alguna dosi de classisme, és que hi ha dues menes d'anglesos, els educats i els hooligans. Els segons són els que haurien sortit al carrer a armar el sarau incendiari. Suposo que estan tan incòmodes que ja no els ve d'aquí.
El periodista Jeremy Paxman, una mena de Bassas, és l'autor del llibre The English: A Portrait of a People , publicat fa més d'una dècada i que encara es ven: hi descriu el que considera elements clau de la identitat anglesa en declivi. De la BBC a la monarquia, passant pel tàmdem Cambridge-Oxford, el National Heritage, el sentit de l'humor... Però el cas és que, malgrat la violència de Londres (antisistema?, apolítica?, indignada?) , ja vol dríem per aquí tastar una dolça decadència com l'an glesa.
