11/12/2011

El funcionari és propietari?

1 min

Un ideal compartit per les persones adultes i lliures és viure sense ser manat. Per aconseguir-ho, hi ha dues vies: muntar-te el propi negoci o fer-te funcionari. En el primer cas, et cau al damunt el pes de la responsabilitat i el risc de la incertesa, però també l'estímul de la superació individual. En el segon, obtens la seguretat de la feina, però també pots caure pel pendent de la manca d'al·licients, la deixadesa i l'avorriment.

La paradoxa del funcionari és que, dins un servei públic, entén el seu lloc de treball com una propietat privada, personal i intransferible. Una cosa és un contracte indefinit i una altra un d'etern, fins que la jubilació ens separi. El problema de la funció pública és que no hi ha manera de fer-la funcionar eficaçment perquè ningú té autoritat efectiva per sancionar el que no treballa o premiar el que sí. La seguretat del funcionari esdevé sovint impunitat. Llavors, la jerarquia sense poder real es ritualitza en burocràcia.

Una de les decepcions de la Transició va ser que la Generalitat creés una administració mimètica de l'espanyola. Si en els moments de canvi no s'arrisca, després és difícil transformar res. És en aquest sentit que la crisi és una oportunitat. La funció pública demana a crits una reforma, tot i que no s'ha de minimitzar el perill que el pèndul caigui de la part d'una privatització pura i dura. Ni el funcionari pot ser propietari de la seva feina ni determinats serveis públics han d'entrar en un univers merament mercantilista.

stats