Publicitat
Publicitat

El futur sempre guanya el passat

A la pel·lícula Apocalipto , dirigida per Mel Gibson, l'indígena que se salva de la massacre que els maies han infligit a la seva tribu, quan veu arribar els conqueridors espanyols, ho té clar. Ja no es fia de ningú. I li diu a la seva companya: "Tornem al bosc a buscar un nou començament". La vida sempre és un recomençar. La tribu catalana busquem ara un nou començament.

" Qualquiera tiempo pasado fue mejor ", va escriure Jorge Manrique a les Coplas por la muerte de su padre . En realitat, però, i sense necessitat de tenir cap fe ingènua en el progrés, qualsevol temps passat sempre ha estat pitjor. El miratge d'un passat idíl·lic és una temptació que s'accentua amb l'edat. Doncs no: el més interessant sempre és el futur.

Hi ha una sentència de Joan Fuster que explica molt bé que el temps sempre suma, o almenys sempre té com a condició de possibilitat la suma: "Corregir i augmentar, això és la cultura". El procés de correcció i augment que ara ens ocupa és un homenatge al passat i l'inici d'una història que està per escriure.

El conseller Mascarell em comenta que aquest setembre s'ha produït un fenomen curiós que es pot resumir així: menys ficció, més política. Ha baixat molt el consum de teatre i cine i ha pujat el de política (informatius de televisió, webs, diaris). La independència, que fins ara era política-ficció, s'ha convertit en una possibilitat real i ha conquerit el nostre present. I el futur.