Publicitat
Publicitat

ELS LLIBRES I LES COSES

El plaer de tornar a llegir Simenon

L'inspector Maigret torna a estar entre nosaltres gràcies a l'editor de Quaderns Crema, Jaume Vallcorba, i a la traducció de Lluís Maria Todó. Quin plaer tan senzill retrobar-se amb Simenon. La seva escriptura és com la bona cuina tradicional, que mai no passa, i que passa avall amb aquell gust immortal, ric en sensacions, en què cada condiment aporta un matís, una aroma, un pensament. Dels dos primers títols publicats -Vallcorba es proposa publicar-ho tot; sí, tot!-, em quedo amb El gos groc , en què l'acció se situa en un poblet de pescadors de la Bretanya, Concarneau, als anys vint del segle XX. Els pescadors encara naveguen a rem i vela -com en el llibre de Sagarra-, els homes rics del lloc gasten el temps i les rendes a la fonda, els carrers no coneixen l'asfalt i la vida hi transcorre en una atmosfera passablement provinciana: "El que estem fent és una autèntica immersió en la vida provinciana. Tot plegat, exquisit com una antiguitat", diu Maigret al jove ajudant que li han designat.

Amb el seu característic traç directe, el Simenon impressionista, quasi puntillista, ens fica de cap en el microcosmos de Concarneau. Els fets i els personatges es dibuixen a un ritme trepidant, màgic. La suma de pinzellades acolorides i lliures basteix, pàgina a pàgina, crim a crim, un quadre d'una densitat agradable. La intriga ajuda a mantenir la tensió, però l'autèntica força rau en el geni descriptiu de l'autor, en el seu gust pel comentari sociològic, pel detall paisatgístic, per l'apunt psicològic, com quan descriu la relació furtiva de la cambrera de l'hotel de l'Almiral, l'Emma, amb el doctor Michoux: "És un d'aquests amors apagats, d'aquests amors sense amor... I la vida de l'Emma també és apagada. No és cap heroïna". Però no sabrem què és fins al final.

Després d'una reunió tensa entre Maigret i l'alcalde, "a l'ambient hi quedaven esquinçalls d'incomoditat que s'assemblaven als esquinçalls de fum de tabac que s'allargassen al voltant de les làmpares". I quan l'inspector té els periodistes al davant, ansiosos de notícies, els despatxa filosòficament: "Volen saber la veritat?", els pregunta, i ell mateix respon: "Doncs bé, la veritat és que encara no hi ha veritat. Potser n'hi haurà algun dia. O potser no..."

I la veritat és que recuperar Simenon, una autèntica màquina de crear lectors, és tot un encert.

PUBLICITAT
PUBLICITAT