Publicitat
Publicitat

PARLEM-NE

En record dels dirigents de la Transició

QUALSEVOL TRANSICIÓ, a més d'un poble en marxa, demana una classe dirigent amb tacte, intel·ligència i connexió amb la realitat. Una classe dirigent que interpreti el moment i faci seva la voluntat de la gent. Parlo de polítics, però també d'empresaris, agents socials, sindicalistes, intel·lectuals, periodistes, professionals... Malgrat les crítiques habituals, durant la transició de la dictadura a la democràcia els dirigents van estar a l'altura de les circumstàncies. Van cometre errors, esclar, però se'n van sortir. I no parlo ara tant del resultat, sempre discutible, com de l'actitud.

Ara estem en una nova transició, segurament conseqüència d'algun dels errors de la primera. Però en canvi en podem aprendre'n molt, de la classe dirigent d'aleshores. Del compromís compartit, de les complicitats transversals, de la il·lusió i l'esforç, dels objectius comuns per damunt dels partidismes, de l'entusiasme, del sentit històric. L'episodi que vam viure ahir és esperançador: cinc formacions polítiques que representen gairebé dues terceres parts de l'arc parlamentari es van posar d'acord en una qüestió delicada en el moment que el clima semblava més enrarit que mai. Ho van fer, a més, sense estridències, sense recels ni innecessaris afanys de protagonisme. I immediatament van obtenir el suport entusiasta de la societat civil compromesa amb el dret a decidir. La transició serà complicada i llarga. Però si ens hi posem com ahir, ja tenim guanyat el més difícil. Felicitats a tots.