El terreny de joc europeu

Catalunya està de moda. Bé, no siguem tan optimistes. Diguem-ho d'una manera més precisa: el problema català ha saltat a l'agenda internacional. Però això ja és molt. De fet, l'última vegada que va passar una cosa semblant queda una mica lluny: va ser en ocasió del setge de Barcelona del 1714, ara tan ben recreat pel Victus d'Albert Sánchez Piñol. Però llavors la cosa va acabar malament. Ara podria anar millor. Per dues raons. La primera és que la societat catalana, malgrat els Lara, Piqué i cia., està més cohesionada i sobretot perquè ho està entorn d'un objectiu positiu, no defensiu. La segona és que en el terreny de joc europeu no es combat amb les armes, sinó amb els arguments, i que Espanya està en hores baixes. Ningú no ajudarà Mas, però tampoc és gens clar que ningú estigui gaire interessat a ajudar Rajoy.