El Dortmund torna a deixar amb la cara ben llarga el Madrid

DortmundAmb la cara ben llarga. Com davant el Vila-real i el Las Palmas en Lliga, el Reial Madrid es va deixar tornar a empatar un partit que podria haver definit millor si la seva ambició hagués sigut més gran. L’equip de Zidane va avançar-se dos cops al marcador, però va deixar viu un bon Borussia Dortmund, que es manté líder de grup per diferència de gols.

El partit va tenir un guió molt reconegut al Reial Madrid, però l’escenari no va ser del tot lineal i va haver-hi espai per a la sorpreses i, per descomptat, per a l’emoció. L’equip de Zidane va fer el més difícil: aplacar la fúria inicial dels alemanys amb un gol de Cristiano Ronaldo passat el quart d’hora. Era tot just el segon xut a porteria dels blancs, el segon del portuguès. Però si aquest Madrid colpeja ho fa directament al ventre per deixar-te uns moments sense alè. El Dortmund ho havia fet d’inici prou bé. S’havia estirat sense complexos, havia començat a pressionar ben amunt, apoderant-se de la pilota i del ritme del partit. Aubameyang mossegava els espais darrere la defensa blanca, Dembélé reptava Danilo des de l’extrem dret, Castro buscava vies d’aigua en un mig del camp del Reial Madrid que troba a faltar Casimiro en la contenció. El jugador hispanoalemany va posar a prova alhora Keylor Navas amb un xut de falta des de la frontal, però el porter va treure els punys de manera poc ortodoxa però efectiva.

Tenia la iniciativa el conjunt de Tuchel, però el Madrid el gol. Amb una sola transició veloç defensa-atac el Madrid n’havia tingut prou per tenir el partit on volia. El conjunt local va pagar un sol error de consideració. A partir d’aquí el guió sabut: estabilitat blanca amb línies juntes, cessió voluntària de la pilota i la ratlla ben marcada.

Va mostrar més ambició el Borussia Dortmund. Ho demana el seu joc i ho requeria el seu desavantatge al marcador. Dembélé continuava desafiant un prou sòlid Danilo, però durant molts minuts els locals van trobar a faltar una estació de joc des de la qual possibilitar una passada precisa definitiva a l’esquena dels centrals. El Dortmund va anar insistint sense perdre confiança ni mètode. I va rematar el triple que el Madrid. En un remat de cap després d’un córner, Sokratis va comprovar que Navas reaccionava amb bons reflexos, però no amb autoritat. I a fe que el Dortmund s’ho va creure, que podia trobar vies de gol. Dembélé ara sí que trobava espais per retallar dintre de l’àrea, però el seu xut perillós marxava fora d’òrbita. Aubameyang també va tenir una opció clara i el Madrid va veure com dintre de l’àrea la seva vulnerabilitat augmentava en proporció a la seva quota de responsabilitat individual. Un mal refús de Navas va rebotar en Varane i quan ja es cantava l’autogol Aubameyang tot just va haver d’acompanyar la pilota al fons de la xarxa per empatar poc abans del descans.

Els dos equips van continuar amb propostes similars, si bé el Madrid va executar millor el seu pla. Va protegir-se millor amb fases en què tenia més la pilota, va amenaçar al contracop i a pilota aturada, primer amb un cop de cap a boca de canó de Bale i més tard amb la jugada del segon gol. Després d’un córner en curt defensat amb tendresa pel Dortmund, Ronaldo va servir una centrada al segon pal. Benzema va estavellar la pilota al pal però el refús el va convertir en gol Varane.

Tercer empat seguit

De seguida va buscar resposta el conjunt de Tuchel amb un xutàs de Guerreiro. El tècnic alemany va introduir tres canvis ofensius i sobretot Emre Mor va electritzar el final del partit. Va ser, però, un altre suplent, Schürrle, qui va afusellar Keylor Navas i va deixar amb un pam de nas al Reial Madrid de Zidane a dos minuts del final. Tercer empat consecutiu del conjunt blanc, que no esvaeix els seus dubtes ni els seus mals.