Publicitat
Publicitat
image-alt

J.A. MENDIOLA

Babayan / Rakhmaninov

Semblava fa molts anys que els solistes venien a Mallorca de vacances. Ara tenc la impressió que venir a tocar amb la Simfònica fa ‘currículum’. N’és una bona prova la presència dijous del pianista Sergei...

La La Light

Les notícies cada dia passen a ser velles més ràpidament i, per tant, parlar dels Oscar un mes després de la cerimònia de lliurament potser ja no té gaire sentit, però precisament el que crida l’atenció no...

Camí del cel

Teatre del Mar.- Juan Mayorga havia aterrat al Molinar amb Famélica, una obra escrita el 2014 expressament per a la companyia teatral La Cantera. No hi havia hagut gaire sort amb la maniobra, però tenia...

La quadratura del cercle

Studium.- La combinació entre Arvo Pärt i Studium es podria traduir com la quadratura del cercle. És com si el compositor hagués estat pensant en uns intèrprets com els inquilins de l’auditori del...

La xarxa a la barra

Canamunt.- La desena edició del Teatre de Barra, crec que tercera a Canamunt, està dedicada a les xarxes socials, amb la qual cosa la crítica des de l’empirisme inevitable està servida. Està clar que un...

De Vivaldi a Francesconi

Liceu.- Al Liceu en dos dies es pogueren contemplar dues òperes, tan interessants com antagòniques. Per una banda, Teuzzone, d’Antonio Vivaldi, i per una altra, Quartett, del contemporani Luca...

Ells i elles

Podria semblar com el darrer salt mortal, un triple salt mortal, sense xarxa, però no. La xarxa és una carrera consagrada, el mortal és una operació de màrqueting amb un punt de vanitat ben entesa, la...

El testament. Més enllà de l’òpera?

Ningú no dubta que Gerard Mortier era un visionari i la sort que hem tengut ha estat ser els dipositaris del seu testament. Testimonis de moments inoblidables, com és ara Vida y muerte de Marina Abramovic,...

Brahms, Bach... Mahler

Brahms.- Com sempre, ho explica perfectament Carles Ponseti al programa de mà, sempre enorme, sempre precís, i per a l’ocasió comença explicant el que era la “música domèstica” i acaba amb una frase...

Quotidianitats

Teatre Principal.- D’El Pont Flotant havia vist Com a pedres i Jo de major vull ser Fermín Jiménez. A la primera apareixien els pares dels protagonistes fent de pares dels personatges, o sigui el mateix,...

Charlot al Lisboa

Cafè Lisboa.- El Teatre de Barra ja té descendència i de ben segur que no serà fill únic. M’explico. Segons va contar Rafel Gallego, l’autor, abans de la funció, va ser Alexandra Palomo la que va tenir la...

Britten/Mayorga

Teatro Real.- Un Britten ja no és novetat fora del Regne Unit, però, així i tot, no deixa de ser un petit esdeveniment. De fet, i sense anar més lluny, aquest Billy Budd que arriba al coliseu madrileny tan...

Pobre Kurt, Weill

Teatre Principal.- Començàrem malament. Al programa de mà s’havien equivocat en escriure el nom del compositor. En lloc de Kurt Weill, el varen tunejar amb Kurt Weilln. No té importància, però no deixa de...

Com més cosins...

Teatre Principal.- Cinc premis Max contemplen l’arribada al teatre Principal de La piedra oscura, d’Alberto Conejero, dirigida per Pablo Messiez, un altre dels casuals repetidors del que hauria de ser la...

Bartók, Xostakóvitx, Rachlin...

Una perla: “Mai en la meva vida he sofert tant, al marge d’algunes incidències relacionades amb ‘l’odontologia indolora”. És part d’una crítica dedicada a una peça de Béla Bartók a The Observer per part de...

Metateatre, silencis i macarrons

Manacor. - La llista de compareixences d’Oriol Broggi a Manacor és llarga i profitosa. Ara més que mai no podem oblidar que Incendis, la bona, la vàrem poder veure allà, o L’orfe del clan dels Zhao i...

No hi va haver bis

El resum seria que, a la segona intervenció de la representació al Liceu del Werther de Jules Massenet a càrrec del tenor polonès Piotr Beczala, no hi va haver bis de Pourquoi me réveiller. L’havia fet el...

El combat III

Li diuen ‘Torneig’, però és un combat, que com braveja Toni Gomila -per a l’ocasió transsumpte de Bruce Lee- ja s’ha consolidat, perquè si algun esdeveniment, sobretot cultural, dura tres anys, estam...

Bartók no és senzill, Txaikovski...

Sisè concert de la temporada amb convidats de luxe. Per una banda, el solista mallorquí, i ja internacional, Francisco García Fullana, tornà a tocar acompanyat per l’Orquestra Simfònica de les Illes...

El rumb

Si en els darrers anys hi ha hagut el naixement d’una estrella teatral, aquest ha estat el de Wadji Mouawad, autor libanès de naixement i canadenc d’adopció que ha disparat la seva cotització de tal manera...

Neujahrskonzert

El concert de Cap d’Any es podria resumir dient que la gent hi interactuà amb les mamballetes de rigor quan el director va fer sonar la Marxa Radeztky com a comiat de la vetlada, poc després d’escoltar i,...

Transcendent/Intranscendent

Teatre Principal.- Quan vaig veure els cascs auriculars a l’entrada vaig pensar el pitjor. Increïble, però cert, els de CINE eren els mateixos del Take a Walk on the Wild Side-Mallorca, el pitjor i més...

El paper i el caramel

Teatro Real.- Impressionant la posada en escena que Àlex Ollé ha inventat per a El holandés errante de Richard Wagner, que es representa al coliseu madrileny. Inoblidable, espectacular. Tant, que es podrien...

Repetició de la jugada

Auditorium.- El vuitè concert de la vint-i-cinquena temporada de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears ja va tenir Iván Martín com a estrella de la vetlada, que va exercir de director i de solista....

Liddell i companyia

Molt moviment teatral, i no tan sols aquesta setmana passada. Tant és així que no hi havia temps de veure’n tota l’oferta. Per tant provaré de fer-ne un resum tan acurat com sigui possible. Per desgràcia...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | Següent >