Publicitat
Publicitat

Aniversaris i personatges (Welles i Bonanova)

Qualsevol excusa és bona per parlar d’Orson Welles, del naixement del qual el proper 6 de maig es compliran cent anys, com també es compliran cinquanta anys del rodatge de Campanadas a medianoche, rodada bona part a Catalunya, com també Àvila o Medinaceli, una mescla shakesperiana tunejada pel mateix Welles, una barreja d’Enric IV, Enric V i Les alegres comares de Windsor, totes en les que apareix Sir John Falstaff, que interpretava el mateix Welles. Però també el 2015 podem celebrar que fa setanta-cinc anys que es va iniciar el rodatge de Citizen Kane o cent vint anys del naixement de Fortunio Bonanova, amb la qual cosa tenim un altre cop la possibilitat de parlar del nascut com a Josep Lluís Moll i viscut com a Fortunio Bonanova, qui va encarnar el personatge de Professor Matiste , l’infructuós mestre de música de l’amant de Kane, com és ben sabut. No es tracta en aquest Observatori de parlar ni de Campanadas a medianoche ni de Citizen Kane, de les quals de ben segur que es vessaran molts litres de tinta. De fet, la Filmoteca de Catalunya li dedica no tan sols un cicle de les seves pel·lícules, també s’hi inclouen exposicions, com la de Colita i les seves fotografies del rodatge de les aventures de Falstaff per l’estat espanyol, personatge que per cert mai no va existir, com naturalment cicles de conferències, com no podia ser d’una altra manera. També el Festival de Cine de Màlaga li dedicarà un homenatge en la seva propera edició. Podem imaginar que la resta del món no quedarà curta a l’hora de retre honors a la figura de qui està considerat el gran geni del setè art i Citizen Kane la millor pel·lícula. El que és cert i segur és que, com a mínim, és el personatge, i personatge vol dir personatge, el més peculiar de la història del cinema, tot i la competència de John Huston i tants d’altres.

Orson Welles va veure actuar Fortunio Bonanova al teatre al costat de Katherine Cornell, segurament a Dishonored Lady, encara que a les seves memòries parla de The Green Hat, i va quedar tan impressionat amb la seva actuació que quan va escriure Citizen Kane no va tenir cap dubte que el Professor Matiste l’havia de protagonitzar Fortunio Bonanova. A les mateixes memòries explica que la manera d’interpretar del mallorquí era la més idònia per a un actor, a més de comentar que la intervenció de Fortunio a Citizen Kane li havia semblat meravellosa i divertida. No és difícil imaginar que en la primera trobada entre Bonanova i Welles el director quedàs seduït amb el nostre personatge, que també ho era, i aquest el va convèncer perquè el deixàs reescriure, a la seva manera, el Professor Matiste. Em contà Margaret Bonanova, la vídua de Fortunio, que es tancava els vespres dins el seu despatx mentre reinventava el mestre de música i que el sentia riure de valent. Així era d’expressiu el baríton i actor mallorquí, de qui també deia que “quan Fortunio entrava a qualsevol lloc, tothom s’adonava que havia arribat”. Expressiu i agosarat, tan és així que, sabent de la passió de Welles per les curses de braus, li oferí organitzar una capea amb ells dos com a toreros, perquè Fortunio també bravejava d’haver estat torero quan era jove. De fet, hi ha una fotografia d’estudi amb Fortunio vestit de torero, poca cosa més, però Margaret assegurava que ho havia estat, encara que l’única prova és la fotografia i, segons ella, una cicatriu al genoll que deia que li havia fet un bou. Welles li va contestar que segurament ell (Fortunio) ja no cabia dins un vestit de luces, ni era prou jove per posar-se davant un bou i que, per una altra banda, ell (Welles) mai no havia estat jove.