Publicitat
Publicitat

L'OBSERVATORI

Pollença, la programació

Em demanaren, abans d’entrar al segon concert del 54è Festival de Pollença, la meva opinió sobre la programació i no hi vaig ser a temps. Ja estava a punt de començar el concert de Fazil Say i Serenad Bagcan. Però, en qualsevol cas, aquest observatori pot servir per fer-ho, potser fins i tot de manera més acurada. No cal començar dient que el festival no tornarà a ser el que era fins que no hi posin els doblers que hi posaven. A partir d’aquí, el que s’han de plantejar les autoritats municipals és quin festival volen i quin poden fer. El que no pot ser de cap manera és no saber un parell de mesos abans qui en serà el director, perquè d’aquesta manera és impossible fer una programació, ni tan sols de mínims. Així, fent una valoració global, tan sols es poden qualificar de miraculoses les darreres edicions, sense excloure-hi la que ens ocupa, dirigides per Joan Valent. A partir d’aquí, qualsevol crítica al programa ve des de la subjectivitat, personal i intransferible, però sobretot des del respecte, pel fet de pensar que, amb el temps que ha tingut el director, qualsevol valoració que superi l’aprovat és digna d’admiració. Val a dir que també aquest any supera amb escreix l’aprovat. Una altra cosa és pensar si resulten afortunades les aproximacions a la cultura mexicana, com és en aquesta edició, bàsicament literària i gastronòmica, i si no seria millor dedicar aquestes depeses a apujar el nivell de les actuacions o el nombre de concerts i deixar el cinema o la 'cuina popular mexicana' per a una altra ocasió millor o a un lloc més adient, sobretot perquè el director resideix a Mèxic i, vist amb una mica de distància, no queda d’allò més bé o, si més no, queda una mica estrany.

Això no resta mèrits a la programació musical, que es va inaugurar amb un concert, que ja rodolava, de Joan Miquel Oliver, acompanyat per Jaume Manresa i Xarli Oliver, en la presentació del seu darrer disc 'Pegasus', ficat amb calçador dins un festival com el pollencí i, sobretot, perquè es tractava del concert inaugural. El segon concert va ser a càrrec del pianista turc Fazil Say, que en la primera part del programa interpretà 'Quadres d’una exposició', de Modest Mússorgski. El qualificatiu de la interpretació de la primera versió per a piano que va fer el compositor rus tan sols es pot qualificar d'impressionant. Força, seguretat i delicadesa quan pertocava, tota una exhibició pianística de la 'suite' de quinze peces curtes que conformen una part del recorregut per l’exposició pictòrica del seu amic Viktor Hartmann, finat l’any anterior de la seva composició. A la segona part, en companyia de la cantant Serenad Bagcan, interpretaren set peces compostes pel mateix Say, d'inspiració del Mediterrani oriental, que tampoc no varen decebre en absolut i que d’alguna manera mostraren la versatilitat del pianista i compositor. Un concert que mereixia molt més públic del que va assistir al claustre de Sant Domingo, potser perquè al festival li manca un factor no menys fonamental que els noms que hi intervenen, la promoció i difusió, minsa segurament per la manca de pressupost. Però sense aquestes, no hi ha públic.

Continuant amb la programació, un nom que no necessita presentació, la cantant Ute Lemper, que presentarà un concert on podrem trobar alguns dels compositors que l’han feta famosa, com és ara Kurt Weill, Leo Ferré, Georges Moustaki, Astor Piazolla... Al tercer concert repeteix Daniel Hope, i de segur que tornarà a fer les delícies del públic amb la seva peculiar interpretació de la música barroca. Beethoven i Schubert seran els protagonistes del concert del pianista Sebastian Knauer. L’Orquestra Antonio Vivaldi de Venècia, que componen un rus, dos italians, una búlgara i un mallorquí, serà l'encarregada del penúltim concert. El festival conclourà amb una presència estel·lar, la 'cantaora' Estrella Morente. És ben clar que el miracle s’ho paga.

PUBLICITAT
PUBLICITAT