Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI

Simfònica, ‘la’ nostra

Comença una nova temporada de 'la' nostra Simfònica a les ordres de Pablo Mielgo i Jojji Hattori, en la qual tan sols Beethoven, Mahler i Dvorak repeteixen presència. En el tercer concert podrem escoltar la 'Cinquena Simfonia'; en el cinquè, la 'Novena' amb la Coral Universitària dirigida per Joan Company; i en el novè, el 'Concert per a piano i orquestra', amb Pierre-Laurent Aimard com a solista, totes aquestes del primer. La 'Simfonia núm. 2 Resurrecció', al setè, també amb la Coral Universitària; i al catorzè, la núm. 1 'Tità' del segon. I del tercer, la 'Simfonia núm. 8' i el 'Concert per a violoncel i orquestra'. La resta molt variada, bastant completa si ens atenem a les característiques de la formació, encara que això és qüestió de gustos, amb presència local a càrrec d’Antoni Matheu, Xavier Gelabert i Baltasar Samper, acompanyant Chopin, Rakhmàninov, Grieg, Trojan, Sibelius, Brahms, WhitacreAdams, Korngold, Barber, Bernstein, Schumann, Liadov, Prokofiev, Strauss, Mendelsshon, Sibelius, Tchaikovski, Verdi, Saint-Saens, Rimsky Korsakov, Ravel, Poulenc, Bartók, i Maki Ishii. En qualsevol cas una programació sucosa, sobretot perquè 'la' nostra Simfònica ha assolit un nivell de primera divisió i que cal aprofitar de valent, com també cal fer-ho amb els solistes que l’acompanyaran, entre els quals podem trobar, entre molts d’altres, el violinista Francesc Fullana o les pianistes Katia i Marielle Labèque, que interpretaran el 'Concert per a dos pianos' de Poulenc. Per cert, el programa de la temporada és en castellà. El programa de mà del primer concert, en bilingüe.

I el primer concert de la temporada va tenir lloc el passat dijous a l’Auditòrium amb una bona entrada. Va ser, teòricament, un concert homenatge als cinquanta anys de la mort d’Eaktay Ahn, però no hi va haver ni unes paraules de Pablo Mielgo al respecte, diria que ni tan sols passà desapercebut, perquè no hi va haver cap tipus d’homenatge, fins al punt que sense llegir el programa de mà ningú no ho hauria sabut. Per homenatge, la primera composició que va obrir el concert, 'Homenatge a Bach', d’Antoni Matheu, com per escalfar motors fins a l’aparició de Hüsseyin Sermet, per interpretar el 'Concert per a piano núm. 2 en fa major'. Vaja començament de temporada. Una autèntica meravella, la interpretació del pianista turc, que segurament li donà més força de la que requeriria originalment, accentuant la part més melodramàtica en el segon temps, el 'Larghetto' i definint el tercer, l’'Allegro vivace' amb precisió i majestuositat, de manera que el públic ho agraí amb una bona ració d’aplaudiments, que va fer que el solista hagués de sortir a saludar tres cops sense que abaixés la intensitat decibèlica. Per arrodonir la primera vetllada de la temporada, la segona part del concert va ser per a la 'Simfonia núm. 2' de Sergei Rakhmàninov, amb una Simfònica pletòrica, encara que em qued amb el vigor del metall, magnífic, tant pel que fa al segon moviment com pel que completa la simfonia.