Publicitat
Publicitat

L'ESCANDALL

Sokolov

Una llegenda viva de la interpretació pianística

Queda clar que la música regna a l’estiu cultural i segurament tot l’any, si la comparam amb la resta d’esdeveniments que podem veure a la nostra terra. Sense anar més lluny, ahir, a Sant Agustí de Felanitx, Howard Goodall estrenà el seu Eternal Light. A Requiem, amb els cors Ciutat de Mallorca i Cantus Firmus de Centelles, acompanyats per la Jove Orquestra Illes Balears; el Festival de Pollença donà el seu tret de sortida amb la Gabrieli Consort, que dirigeix des de fa trenta-cinc anys Paul McCreesh; a les Vetlades Musicals de Deià, Suzanne Bradbury al piano i Charles Zebley a la flauta oferiren música de Bach, Debussy i Poulenc; al castell de Bellver, Julian Rachlin dirigí l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears. A tot això hem d’afegir tot un seguit de petits o grans festivals, a Sóller; a Canyamel; el Festival Chopin a la Cartoixa de Valldemossa, avui amb Liebretch Vanbeckevoort; a Santanyí; a Miramar… Però no és tot. L’European Pianofest, que ha reunit un gran nombre de joves pianistes, tancarà amb el que podríem qualificar de somni fet realitat. Si, de fet, pensava que difícilment podria veure en viu i en directe el meu admirat violoncel·lista Mischa Maisky, poder escoltar i veure una llegenda viva de la interpretació pianística com Grigory Sokolov semblava poc més que impossible.

Val a dir que Mezzo és un bon succedani, però que no es pot comparar amb la possibilitat que el proper 10 d’agost a l’Auditorium de Palma puguem sentir un dels més grans de la història. I Sokolov ho és. Peculiar amb els seus gestos, impertorbable, fins i tot absent, mecànic amb les seves entrades i sortides, un cop de cap imperceptible, sec, protocol·lari, però impecable amb les seves interpretacions. Cada nota, cada pulsació, són un riu de sensacions. No hi ha secret, la combinació és coneguda: talent i feina. Mai no sabrem quin és el percentatge d’una i l’altra. Els seus concerts són una comunió entre ell i el piano, sempre un Steinway. Diu que “un recital és una relació entre el piano i jo. Res a veure amb el públic”. No toca gairebé mai amb orquestra, només en comptadíssimes ocasions. Els seus recitals o concerts són tan sols amb el seu instrument. Poca llum i concentrada. Tampoc mai composicions de Liszt o Wagner, “per raons humanes i musicals”. Enregistra amb comptagotes i sempre recitals, diu que a les gravacions convencionals no es pot gaudir de l’essència de la composició. Interpreta únicament i exclusiva la música que estima i quan signa un contracte, per descomptat a anys vista, mai no parla ni compromet cap programa, sempre “per determinar”, perquè no sap el que desitjarà en aquell moment. I en aquest moment el que desitja Grigory Sokolov és Wolgang Amadeus Mozart i Ludwig van Beethoven. Del primer, del qual Daniel Baremboin va dir que “és el compositor que amb menys notes expressa més coses”, interpretarà la Sonata de do major K 545, i la Fantasia en do menor K475. Del segon, la Sonata en mi menor núm. 27 Op. 90 i la Sonata en do menor, núm. 32 Op. 111. Diuen que Beethoven i Mozart no s’assemblen. Beethoven va cap al cel i Mozart ve del cel, o alguna cosa molt semblant. En qualsevol cas, en un moment determinat segur que es troben en l’entrecreuament i allà podrem trobar Grigory Sokolov amb un Steinway.

P.S.- Dins el cicle de l’European Pianofest que dirigeixen Óscar Caravaca i Man Minnie Ho, el proper 8 d’agost, Nelson Goerner interpretant Chopin, Albéniz i Debussy, que tampoc no està gens malament.

Etiquetes