30/09/2016

B de brillant

3 min
Moment del concert.

La Fira B, que es va iniciar dijous i acabarà demà, és una fira. Una afirmació que podria semblar una ximpleria o una redundància, però qui més qui menys sap de què parlo. Una fira jove, molt jove -aquesta n’és tan sols la segona edició-, i que ha madurat a gran velocitat, diria que de manera unànime, que no és gens senzill dins el col·lectiu de músics i el dels artistes escènics. De fet hi podem trobar un percentatge molt elevat dels seus integrants. Fins a gairebé seixanta grups, entre músics, ballarins, actors i actrius, que volen mostrar els seus treballs al centenar de programadors acreditats, que també tenen el seu espai per a la reflexió en les jornades professionals, farcides de noms amb prou coneixements i experiència. Els espais on es representen els espectacles és també molt significatiu: des del Casal Solleric fins a l’Arxiu del Regne de Mallorca, des del teatre Principal de Palma fins al Mar i Terra, sense oblidar el Centre de Cultura Sa Nostra, el Conservatori i el Museu Es Baluard. Això demostra la feina ben feta per aconseguir que tothom, des de les institucions, hi posi el seu gra d’arena i fins i tot un poal. I una altra bona prova que això és alguna cosa més que una reunió d’amics i quatre programadors a veure si aconsegueixen un ‘bolo’ la vàrem tenir amb la inauguració, on fins i tot hi havia una bona representació -no tota, ni molt menys- de les autoritats, que com és ben sabut tan sols es mouen per a la cultura si hi ha fotògrafs. I n’hi havia. A més, estic segur que s’ho passaren d’allò més bé.

No podia ser d’altra manera. El concert d’inauguració era de primer nivell, mundial. Tal com sona. Al teatre Principal, hi poguérem veure i escoltar Avishai Cohen amb Omri Mor al piano i Itamar Doari a la percussió; superbs, que ja de per si no hagués estat gens malament. De fet, el líder de la formació ja havia actuat a les Illes, a Alcúdia i a Eivissa, com m’havia informat Ferran Pereyra i va recordar Cohen a la introducció, fa ja un grapat d’anys. Però no només això: a darrere hi havia l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears, dirigida per Pablo Mielgo, a qui mai no podrem agrair la llarga llista de noms il·lustres que ha portat. Un repte per a la nostra Simfònica, un altre, com és la fusió entre jazz i música clàssica, que no era gens senzill, com va assegurar el director, micròfon en mà, qui confessà que tocar a un set per vuit era una tasca gairebé impossible per a ells, amb una divertida metàfora, quan va dir que “no tenien maluc per seguir-los”. En qualsevol cas, Avishai Cohen no va deixar de posar cara de sorpresa i aprovació al treball de Mielgo i companyia, que es traduïa en efusives salutacions cada cop que acabava una peça. I les peces, prou conegudes pels seguidors de Cohen. Una nit amb Avishai Cohen és una mostra antològica, en la qual es poden escoltar des de Two Roses fins a Seven Seas, que no hi podia faltar, passant per Morenika i Puncha Puncha, cantades amb llengua ladina. Tampoc no va oblidar Shimon Peres, finat feia dos dies, a qui dedicà una de les seves interpretacions, i assegurà que era l’únic home que vertaderament havia lluitat per la pau entre israelians i palestins. La salva d’aplaudiments pareixia no tenir fi i, generós, el contrabaixista que fa parlar el seu instrument oferí fins a quatre bis; finalitzà amb la seva personal i peculiar versió d’ Alfonsina y el mar. Un vespre inoblidable, que per no entrar en discussions percentuals agrairem en un cinquanta per cent a Pablo Mielgo i un altre cinquanta a Pep Ramon Cerdà.

PS: El programa de mà l’obre un escrit de la consellera de no sé quantes coses i cultura, en què comença dient: “Si una societat no fa cultura, no li quedarà més remei que inevitablement viure d’entreteniment”. Vol dir que la cultura no és entretinguda?

stats