01/08/2017

Explotacions grans o petites?

2 min

Fa uns mesos la cooperativa navarresa Valle de Odieta va anunciar la intenció d’instal·lar una granja d’unes vint mil vaques a Noviercas, a la província de Sòria. Aquest projecte suposa una inversió de 95 milions i la creació de 250 llocs de treball directes. El 80% de la llet de l’explotació anirà a una fàbrica de formatges propietat de la cooperativa que s’està construint a la mateixa província. Fins ara, els formatges per ratllar i per fondre que es venen a Espanya estan fets amb llet de ramaders francesos.

Però les alarmes dels sindicats agrícoles s’han disparat en veure la quantitat de llet que produirà. “Això equival a moltes explotacions petites”, diuen. Els ecologistes també s’han queixat, en aquest cas pel terreny i l’aigua que necessita. La cooperativa ha respost explicant que el projecte inclou una planta de biogàs per gestionar els excrements, amb els quals generarà electricitat i adob per als camps. També deixa clar que l’aigua provindrà del riu Duero i no pas d’un aqüífer pròxim.

Penso que el model de producció d’aliments a Europa -on destaca la quantitat de legislació que hem de suportar- afavoreix les grans explotacions. Hem de tenir clar que el sector primari europeu no pot competir per costos amb països com els Estats Units o el Brasil, que no tenen ni la necessitat d’importar matèries primeres per alimentar el bestiar ni tanta legislació mediambiental sobre l’ús d’antibiòtics o el benestar animal.

De fet, el que caldria és fomentar les explotacions grans. Recentment, el departament d’Agricultura dels Estats Units va publicar un estudi que demostrava que aquest tipus d’explotacions imputen els costos en més terreny, cosa que comporta que obtinguin més beneficis.

Més feina i més poder de negociació

S’ha de facilitar el pas de petites a grans explotacions. El mateix es pot traslladar a les cooperatives. Més producció significa més feina i més poder de negociació per un preu just. Està molt bé apostar per les explotacions familiars, però l’amo s’ha de guanyar la vida: ha de poder contractar gent, pagar els estudis als fills i fer vacances. No pot ser un esclau de la feina. És hipòcrita que, mentre celebrem la construcció d’una gran indústria, vulguem que les explotacions siguin petites.

Recordo que Sòria és, juntament amb nou províncies més (Terol, Guadalajara, Conca, València, Castelló, Burgos, Segòvia i la Rioja), una de les zones amb menys població d’Europa. Aquesta inversió és una molt bona notícia per a aquest territori: no podem esperar que tota la gent de Sòria visqui del turisme o del sector dels serveis, i tota indústria té un impacte.

Si, malgrat tot, el que volem és un model d’explotació familiar, les ajudes que es donen al sector primari han de fomentar la producció d’aliments amb valor afegit. Si no, l’única cosa que fem és allargar l’agonia.

stats