Publicitat
Publicitat

Redemptors? No, gràcies

Si Francesc Pi i Margall, Pere Coromines, Salvador Seguí, Andreu Nin, Frederica Montseny, Joan Comorera, Josep Rovira, Gregorio López Raimundo i tantes altres figures de l'esquerra catalana del Nou-cents ressuscitessin, es tornarien a morir d'un ensurt, commocionats en veure que, a les acaballes de l'any 2013, la gran esperança de l'anticapitalisme a Catalunya és una monja catòlica. No una exmonja -la història política de la Transició és plena d'excapellans secularitzats i d'antics seminaristes que van reorientar la seva vocació-, sinó una monja en actiu, una religiosa benedictina amb convent a Montserrat.

Aquesta confusa barreja entre activisme polític i vots religiosos em sembla el primer dels retrets que se li pot fer a Teresa Forcades. Ella posa gran èmfasi en els seus títols acadèmics civils com a fonaments racionals del discurs sociopolític que l'ha fet famosa. Però, al mateix temps, en cap compareixença pública no ha prescindit de la toca i de l'hàbit, en lloc de vestir-se amb una brusa i una faldilla, o amb una samarreta i uns texans. Vist que, en aquelles compareixences, no parla de teologia, ni de pietat, ni d'oració, la sospita resulta tan inevitable com fonamentada: Forcades explota l'aura religiosa, la credibilitat addicional que, en un país de substrat cultural catòlic com el nostre, té sempre l'individu de vida consagrada, explota aquest plus de credibilitat per avalar el seu projecte polític i atreure una atenció que no rebria si no aparegués tothora com "la monja Forcades".

I quin és, aquest projecte polític? Circumscrivint l'anàlisi a les paraules de Forcades, i agafant com a mostra algunes de les més recents, la colíder del Procés Constituent ha proposat la supressió dels partits polítics o almenys la seva "modificació radical" perquè, segons opina, no funcionen democràticament i són ostatges del poder econòmic que els finança. "Els partits tenen una manera de funcionar que és contrària al que anomenem la democràcia de qualitat, o democràcia real, o simplement la democràcia".

No seré jo qui defensi la dinàmica interna dels nostres partits actuals -de fet, l'he criticada moltíssimes vegades-, però crida fortament l'atenció que qui els posi a la picota sigui una monja. Perquè, vejam, ¿el funcionament intern de l'Església catòlica n'és gaire, de democràtic? ¿Tal volta els bisbes són elegits per l'assemblea dels fidels de la diòcesi (així era en els primers segles del cristianisme), i el Papa és escollit en una votació oberta a tots els catòlics del món? ¿I no hi ha lligams entre l'estructura eclesiàstica i el poder econòmic? És cert que Teresa Forcades s'ha desmarcat en algunes ocasions de la manera de fer de l'organització a què pertany; però no em consta que hagi proposat mai suprimir l'Església, ni tan sols modificar-la radicalment. ¿L'Església no i els partits sí?

D'altra banda, i amb totes les seves tares, els partits polítics han jugat al llarg de dos segles un paper fonamental en l'extensió de les llibertats i l'afermament de la democràcia sobre una bona porció del planeta. Amb els partits passa el mateix que deia Churchill sobre la democràcia: que són el pitjor dels sistemes possibles..., exclosos tots els altres. Perquè, quin seria el recanvi dels partits que Forcades proposa suprimir? ¿Les assemblees, els comitès populars, les minories il·luminades i redemptores...?

Això ens porta de dret a una qüestió fonamental: quin és el concepte de democràcia política i el model de societat que propugna Teresa Forcades? Que jo sàpiga, l'únic règim realment existent que la monja benedictina ha elogiat amb insistència i fervor és la Veneçuela bolivariana. En un llibre aparegut l'any passat, opinava que Hugo Chávez "està fent un bé immens al seu país i al món" i que en aquell país "hi ha llibertat d'expressió", i afegia que "no hi ha cap líder contemporani europeu que tingui la cultura que té Chávez". Després de la mort de Chávez, Forcades va expressar el seu suport al candidat chavista a la presidència, va manifestar el desig que guanyés Nicolás Maduro, i ha participat en actes d'homenatge i adhesió a l'anomenada revolució bolivariana .

¿És aquest el model que Forcades voldria per a Catalunya? Si les seves idees triomfessin, ¿es crearia un viceministeri de la Suprema Felicitat del Poble Català? ¿S'avançaria el Nadal a l'1 de novembre, com acaba de fer el govern de Caracas? El president de Catalunya avalat per la nostra infatigable monja, ¿també governaria per decret i forçaria la legalitat per obtenir els plens poders, com els seus admirats Chávez i Maduro? ¿Declararia la "guerra econòmica" a "l'oligarquia" per superar així la crisi? Realment, les propostes d'expropiació que conté el manifest signat per Forcades el 10 d'abril passat apunten en aquesta direcció.

En fi, ¿Forcades creu com Maduro que cal garantir a tot el poble un televisor de plasma? Ho pregunto interessadament, perquè me n'hauria de comprar un; però potser, si tinc una mica de paciència, el podré confiscar o saquejar...

PUBLICITAT
PUBLICITAT