26/02/2011

La paradoxa de la literatura catalana

3 min

Diria que va ser Joaquim Molas qui, fa algunes dècades, va identificar l'estat de la cultura catalana amb el d'un organisme macrocefàlic. És a dir, amb el cap massa gran en relació amb l'esquifidesa del cos. El professor Molas es referia al fet que la nostra cultura havia assolit un desenvolupament notòriament òptim en el segment de la literatura culta, però en canvi en matèria de cultura popular no tradicional la realitat era sagnantment paupèrrima. Al capdavall, és possible que quan va ser emès aquest diagnòstic -ara no sabria concretar-ho: Monsieur Google es fa el ronso- ni tan sols estigués en funcionament TV3. En aquell moment -abans del 1983- eren vius autors com Salvador Espriu, Mercè Rodoreda, Vicent Andrés Estellés, Joan Fuster i Joan Vinyoli, que atorgaven a les nostres lletres blasons de grandesa. Però, en canvi, no és que no hi haguera televisió ni ràdio en català: tampoc hi havia a penes premsa, ni revistes esportives, ni eròtiques, ni esotèriques, ni manuals de jardineria, de bricolatge o d'alpinisme.

És obvi que la situació, en ple 2011, ha fet un canvi prou radical, si més no a Catalunya. Ara ja són presents moltes de les coses que mancaven fa trenta anys. En canvi, i paradoxalment, es podria afirmar sense estridència que, en el camí, és la literatura -la joia de la corona- la que ha perdut clarament pistonada. No és només que han desaparegut aquells i altres autors; és que -i això em sembla més greu- la lògica comercial i editorial està provocant un adotzenament imparable de les nostres lletres.

Potser seria oportú ara de reportar un opusclet que va publicar l'any 1999 Xavier Bru de Sala. Duia per títol El descrèdit de la literatura i es feia eco d'una situació especialment intranquil·litzadora. Es referia a un empobriment generalitzat de la llengua literària catalana i al relegament de la nostra literatura del capdamunt del pòdium de l'excel·lència. En les seues pròpies paraules: "A la Catalunya dels últims vint anys, la novel·la en llengua castellana té més interlocució, més influència i reconeixement que l'escrita en llengua catalana".

Segons Bru de Sala, les raons calia buscar-les tant en la manca d'ambició dels mateixos creadors com en les polítiques editorials, que afavorien -i ho han seguit fent fins a l'exasperació!- un perfil determinat d'escriptor: "Els autors més venuts tendeixen a ser periodistes especialitzats a fer gràcia a la ràdio i a la televisió oficials, que aprofiten la popularitat per traslladar al paper el seu humorisme de foc de camp", en què no es molesten -afegirà després- ni tan sols a escriure amb una mínima voluntat d'estil.

No és aquest el lloc per discutir la malla de llamineres incitacions incloses en el llibre de Bru de Sala. Em preocupa fins a quin punt la seua interpretació continua en vigor. Mentre la literatura espanyola a casa nostra rep els llorers de l'excel·lència, la literatura catalana es dissol en una confusa autoconsolació que aspira al best-seller llegit al metro i es queda en llibres aptes per a ser fullejats per funcionàries ocioses.

Només cal donar una ullada al que sol ser premiat en els principals guardons literaris del país. Cada vegada s'instal·la la sensació -patològicament interioritzada pels mateixos jurats- que no pot guanyar-hi cap llibre que arrisque mínimament, que faça una aposta pura i dura per la literatura. Si a tot arreu el que impera com a llenguatge estrictament contemporani és la fusió entre assaig i novel·la, els gurus més poderosos de la nostra literatura no sembla que se n'hagin adonat. Per això una figura com Enrique Vila-Matas, per exemple, només és pensable escrivint, a Catalunya, en castellà.

Aquesta és la situació, doncs, i no s'hi val a amagar el cap sota l'ala. Ara que ja tenim un potent sector audiovisual en català, i premsa i revistes i manuals de moltes menes en la nostra llengua, resulta que hem descurat la literatura. Naturalment, no té perquè ser cap situació irreversible. Per a capgirar-la, això sí, només cal encertar el diagnòstic. El debat està servit.

stats