Publicitat
Publicitat

Què és un full de ruta?

En els darrers anys, a la política catalana s’han introduït alguns conceptes que no eren corrents en aquesta activitat. El “pacte fiscal”, el “dret a decidir”, el “procés participatiu”, la “consulta”, les “estructures d’estat” en són exemples. Això té un aspecte positiu, ja que demostra caràcter innovador i pioner, totalment necessari quan s’intenta fer una cosa nova i difícil com és crear un estat separant-lo d’un de més gran sense fer una guerra... Però també ha tingut una dimensió negativa: les confusions que ha generat utilitzar paraules que no estan prou definides i que poden ser interpretades de formes diferents, sigui de bona fe, sigui amb mala intenció.

Preparem-nos ara a sentir parlar durant mesos del “full de ruta”. El full de ruta té el gran avantatge de ser una cosa molt corrent en altres àrees de l’activitat humana, que normalment introdueix rigor i claredat en tota acció. Voldria fer unes reflexions per intentar evitar noves confusions derivades de l’ús esbiaixat de les paraules. Ho faig agafant tres elements clau de tot procés: els objectius finals, la ruta i les etapes, i les alternatives. Intentaré situar aquests elements en l’actual procés polític català.

1. Objectius finals. Tot procés té uns objectius. Tota ruta té un destí. No té cap sentit parlar de ruta abans de definir primer clarament el punt on es vol anar. Dic això perquè els objectius han anat canviant constantment durant els dos darrers anys: millora del finançament, pacte fiscal, dret a decidir, independència, un país millor... L’actitud del govern del PP ha creat grans dificultats, però aquesta barreja nostra d’objectius no ha ajudat gens, ja que les majories socials són molt diferents per a cada un dels objectius, i la definició de la ruta depèn de l’objectiu. Crec que hi ha una primera etapa (jo diria que prèvia a qualsevol camí) que és la fixació d’un objectiu clar i la comprovació que existeix una majoria social suficient, expressada democràticament. Una enquesta, el recompte dels assistents a una manifestació, la participació en una consulta no formal, fins i tot una majoria parlamentària sorgida d’unes eleccions, són indicadors políticament molt importants per tenir en compte, però no són suficients per posar en marxa segons quines accions. Estem encara en aquesta etapa prèvia, no pas per culpa nostra sinó perquè no ens han deixat començar, però seria un gran error que les presses de què alguns parlen ens ho fessin oblidar. Estem encara en l’etapa de promoure, d’explicar l’objectiu, i d’escoltar la gent, per poder sortir, si és el cas, amb el vehicle ben carregat de combustible.

2. Ruta i etapes. Una vegada confirmada aquesta majoria social, marcar una ruta és el segon element fonamental. Hi ha rutes més directes i altres més secundàries, algunes més perilloses i altres de més pacífiques. Cal no oblidar que segons quines rutes són impossibles (un enfrontament armat...); també n’hi ha algunes d’una certa violència que segurament serien rebutjades per una part dels nostres ciutadans (tractar els espanyols com els nostres enemics...). Hi ha rutes més legals, i altres menys; rutes amb un cost de transició més elevat i altres que en tenen menys. Hi ha rutes que permeten recórrer les etapes una rere l’altra, i rutes més accelerades que potser ens obligarien a fer salts al buit.

Crec que, d’alguna manera, els nostres ciutadans volen saber, no només les característiques de l’objectiu final, sinó també les particularitats i els límits dels diferents camins possibles. Les explicacions, de cara al convenciment, no haurien d’oblidar aquest doble aspecte.

3. Alternatives. En el llenguatge polític se n’han dit sempre “plans B”. S’ha de tenir en compte que es tracta d’una ruta que, a més de perills, estarà plena d’obstacles posats intencionadament per impedir que s’avanci. Això exigeix que es tinguin preparades alternatives per si en algun moment es topa amb impossibilitats o amb dificultats insuperables. No fer-ho ens podria deixar en una situació final igual o pitjor que l’actual, i amb una gran frustració. Potser no cal que es coneguin tots els plans B, però cal que es tinguin, i que se sàpiga que es tenen.

El full de ruta permet una dosi de rigor i claredat més alta que no hi havia fins ara, elimina presses i improvisacions, i pot aportar més fermesa i menys excitació, cosa que ja ens aniria bé. Però també cal dir que, com més ben fet sigui, més difícil serà de pactar... ¿Tornarem a inventar noms nous?

PUBLICITAT
PUBLICITAT