Publicitat
Publicitat

Rigor, intel·ligència i paciència

Fa una setmana que sento i llegeixo un munt de declaracions i discussions al voltant de la proposta de data i de pregunta, per a una possible -poc probable- consulta d'aquí un any. No és dolent que aquest tema sigui objecte de debats durant un temps, ja que això permet anar definint millor, i sobretot explicant millor, quines són les alternatives, les possibilitats i els avantatges de cada escenari. Però segons com es faci això, pot ser que en comptes d'orientar, de motivar i d'unir, només contribueixi a la desorientació, el cansament i la fractura de la població. Estic segur que no és el que es busca, però és el que està passant. Tinc la intenció de no contribuir a aquest cansament i he decidit parlar-ne tan poc com pugui. Per això, deixo dites algunes coses.

1. La pregunta. Ja havia expressat clarament la meva preocupació per la pregunta "única, clara i binària" que alguns proposaven, perquè significava, en el cas d'un sí, afrontar les conseqüències d'una declaració unilateral d'independència, i en el cas d'un no, quedar-nos com estem o molt pitjor... El coneixement de la pregunta ha disminuït en part la meva preocupació, ja que, tal com es formula, permet una triple resposta i per tant obre més possibilitats. Una victòria contundent del sí a la primera, al marge de la resposta a la segona, posaria en evidència la voluntat democràtica de canvi del poble català, i feria imprescindible obrir el camí a noves possibilitats negociades amb l'Estat, segurament amb la complicitat de les autoritats europees. No oblidem que fins i tot la independència s'hauria de negociar...

2. La unitat. La pregunta no satisfà del tot cap dels quatre grups. El president Mas ha aconseguit una unitat important, segurament insuficient però àmplia, i això és en principi un element positiu. Vull pensar que és el resultat d'una dosi de seny i que suposa una recuperació del lideratge polític que havia perdut a finals del 2012. Tant una cosa com l'altra són importants de cara a una negociació amb el govern espanyol. Alguns han qualificat tot això com un gran desafiament a l'Estat. En realitat ho és però amb un cert pas enrere: la pregunta deixa oberta alternatives que no són només el blanc o el negre; ja no es parla de referèndum sinó de consulta, i ja no es parla de "consulta sí o sí", sinó també d'eleccions. És una invitació al diàleg; demostra una voluntat negociadora que sempre s'havia predicat però que ara es fa més evident. No sé si s'entendrà així des de Madrid. Espero que sí, encara que potser és esperar massa...

3. Les mancances. Trobo a faltar dos elements molt importants al costat de la data i la pregunta. En primer lloc, hem de saber com es recomptaran els resultats en barrejar les dues preguntes, quins vots seran vàlids i com se sumaran... (ja s'estan sentint opinions diferents entre els que han donat suport al pacte). I, en segon lloc, cal que sapiguem què farà el govern l'endemà de la votació, segons el seu resultat. Totes dues coses són importants, perquè no és lògic anar a votar sense tenir molt clares les regles del joc, ni sense saber què s'està votant al darrere de les paraules. Tenim prou temps per aclarir aquestes coses, però hem de fer-ho com més aviat millor i abans que tornem a una situació en què cada grup comenci a expressar la seva particular postura...

4. Els autoexclosos. Dos grups polítics, PP i C's, s'han exclòs i s'hi oposen radicalment. No només estan contra la independència, sinó que també estan contra el fet que puguem votar. No ho comparteixo però ho respecto; ells mateixos! En canvi, no entenc que el PSC, que no defensa la independència però sí que està a favor de poder votar, s'hagi autoexclòs. Tinc la impressió que s'equivoca, perquè la pregunta permetria defensar perfectament la seva posició. Els motius de disconformitat amb el procediment, que en bona part són raonables, no són suficients per marginar-se voluntàriament i per alinear-se amb el grup del no. Els demano una nova reflexió més tranquil·la...

5. Intel·ligència i paciència. En l'etapa en la qual entrem hem d'exigir molt més rigor en la defensa de les diferents postures. Hem sentit massa afirmacions sense fonament en una direcció l'altra, i això desprestigia tot el procés i porta a la fractura. Cal, ho repeteixo, més intel·ligència per part de Madrid, i més paciència per part dels que empenyen des d'aquí. Si no, prendrem mal.

PUBLICITAT
PUBLICITAT