Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

Dins cap cap no cap

Els territoris de parla catalana són un espai ideal per a fer recerca i teoria sociolingüístiques. A més de poder fer la sociolingüística comuna a totes les llengües (representacions i usos de les diferents varietats internes, per exemple) també s'hi afegeix la sociolingüística relativa al conflicte lingüístic (representacions, usos, polítiques... relatives a les diferents llengües en contacte). I, dins els territoris catalanòfons, les Illes encara hi afegeixen particularitats especials (l'alta incidència del turisme, la fragmentació territorial, una percepció de la identitat de la llengua que passa –sense solució de continuïtat– de la negació rotunda a l'afirmació contundent de formar comunitat lingüística amb els territoris continentals o les polítiques lingüístiques pendulars segons el color del Govern, en són exemples). En altres paraules, les Balears tenen el mateix atractiu per als estudiosos de la sociolingüística que les tempestes per als meteoròlegs.

El grup de recerca sociolingüística que tenim a la UIB (GRESIB) des de fa una partida llarga d'anys rep regularment visites d'estudiants i postgraduats d'altres universitats que treballen sobre aspectes de la sociolingüística relacionats amb el nostre cas. Així hem anat rebent –a més dels procedents d'universitats espanyoles– universitaris alemanys, francesos, austríacs, txecs, estonians... Aquests contactes els serveixen, a ells, per a conèixer sobre el terreny la realitat que estudien. Però a nosaltres també ens són útils; podem percebre, per exemple, la visió que des de fora en tenen, de la nostra situació, i conèixer de primera mà altres realitats sociolingüístiques.

Aquests dies ens fa una visita Erma Perla, una estudiant de la Universitat de Viena que fa el projecte de final de carrera sobre el procés de (no) integració dels residents alemanys a Mallorca. Erma va néixer a Bòsnia, però amb cinc anys, fugint de la guerra, es va refugiar amb la família a Àustria. Parla la llengua de Bòsnia i l'alemany al nivell de llengües maternes i, amb molta de fluïdesa, l'anglès i el castellà; a més, sap llegir en català perfectament. Un poliglotisme ben ric, que inclou llengües de les famílies eslava, germànica i romànica.

Fins a l'any 1991, políticament, es considerava que a Sèrbia, Croàcia, Bòsnia i Montenegro parlaven la mateixa llengua (el serbocroat), tot i que hi havia dos alfabets (el ciríl·lic i el llatí) que s'usaven per a escriure-la. Amb la guerra, aquesta consideració política va canviar i avui dia es parla de tres llengües (el serbi, el croat i el bosnià; fins i tot, hi ha intents de considerar diferent el montenegrí), en contra del criteri científic i de l'obvietat, que continua parlant d'una sola llengua. Per tant, n'Erma podria dir que, políticament, parla, en lloc de dues (serbocroat i alemany), quatre llengües al nivell de maternes (serbi, croat, bosnià i alemany). Es tracta d'una capacitació paral·lela a la que ens podríem trobar nosaltres si els desitjos de certa genteta es duguessin a terme i, políticament, s'arribàs a considerar que mallorquí, menorquí, eivissenc, valencià i català són llengües diferents.

La pitjor política sempre intenta crear falses percepcions de la realitat; falses percepcions que li convenen per a mantenir-se en el poder. La fotografia que il·lustra aquest article és d'un paquet de tabac que, d'acord amb els criteris polítics, posa en tres llengües (bosnià, croat i serbi) l'avís que el tabac perjudica la salut del fumador i la dels qui té al voltant. El text en bosnià (o croat, no ho sé) diu: Pušenje ozbiljno šteti vama i drugima oko vas. El text en croat (o bosnià, no ho sé jo ni ho sap ningú) diu: Pušenje ozbiljno šteti vama i drugima oko vas. El serbi oficialment es pot escriure en alfabet llatí o en ciríl·lic; per escriure l'avís en el llatí, serviria qualsevol dels dos textos anteriors i escrit en ciríl·lic també es pronuncia igual, clar. A l'altra banda del paquet diu que fumar envelleix la pell. Es reprodueix la mateixa redundància, però en aquest cas –igualitarisme ben entès– el primer text és l'escrit en ciríl·lic.

Ja sabeu, però, que no en tenen l'exclusiva, de situacions tan absurdes. Que tres (o cinc) maneres de parlar que usen 'cap', 'coll', 'front', 'nas', 'galta', 'dent', 'morro', 'llavi', 'ull', 'pèl', 'mà', 'cabell', 'dit', 'ungla', 'braç', 'pell', 'panxa', 'ventre', 'budell', 'esquena', 'cuixa', 'cama', 'peu'... per a referir-se a les mateixes parts del cos, qualcú pugui considerar llengües diferents és un exemple de la mateixa barbaritat. És a dir: 'No cap dins cap cap sensat', que també es diu igual pertot.

 

 

Etiquetes