OPINIÓ
Portada 08/05/2015

Els llibres

3 min

Dissabte passat, en aquest mateix diari, J. R. Cerdà feia un repàs de la nefasta política teatral (o 'de comèdia', en aquest cas) que les nostres institucions han practicat durant tota l'encara ara agonitzant legislatura. Fins i tot han arribat a vetar representacions perquè hi intervenia un actor que no queia bé a l'autoritat competent (com es deia en altres temps). De fet, no crec que aquesta autoritat hagi anat gaire viva, perquè l'actor vetat feia el paper de dolent i (no ho entengueu com una filtració o 'spoiler') al final no en sortia gaire ben parat. La venjança hauria estat més versallesca i pròpia de gent de cultura, si l'hagués fet patir a l'escenari.

Però aquest comportament repressiu no l'han aplicat en exclusiva a l'art de Talia. En tots els àmbits de la cultura (des dels glosadors fins als músics) n'han patit mostres reiterades. Ja és coneguda aquella frase d'un dels seus expresidents que va sentenciar que “tanta cultura fa oi”. I si la cultura és en català, més que més (quina llàstima, deuen pensar, que R. Llull escrigués en català, aquesta llengua que els incita a fer salts mortals per a evitar esmentar-la pel nom, si no és per a parlar-ne malament).

L'atac contra la cultura és una de les constants de l'autoritarisme. I ho és, no sols perquè és cultura, sinó com a àmbit de diversitat i de dissidència de les consignes.

En aquest sentit, la destrucció dels llibres pot ser la manifestació més plàstica d'aquest afany d'extermini cultural. La crema de llibres per part de la Inquisició, entre els quals (1482) hi havia la primera Bíblia impresa en català. La que l'any 1939 va fer la Falange a la Universitat Central de Madrid. L'incendi de la biblioteca de Sarajevo, durant la guerra dels Balcans. A Mali els insurgents islamistes van pegar foc a la biblioteca de Tombuctú. La biblioteca d'Alexandria va ser destruïda i presa del foc en repetides ocasions. Durant la dictadura de Pinochet els llibres també foren combustible per a la intolerància. I 'Farenheit 451' (novel·la de R. Bradbury de 1953 i film de F. Truffaut de 1966) és una punyent il·lustració futurista del totalitarisme contra els llibres i la lletra impresa en general. Alerta amb els censors culturals i els cremadors de llibres. Sovint la destrucció de llibres és preàmbul o complement de la destrucció de persones.

Però la realitat més dura, de vegades, ens ofereix imatges que simbolitzen tot el contrari que aquestes forces que actuen contra la cultura. Diumenge passat, en la doble pàgina central d'aquest diari, hi havia una foto que ho exemplifica de manera impactant. Potser la recordau; si no, recuperau-la a l'hemeroteca. S'hi veu la biblioteca Holland House de Londres, enfonsada pels bombardeigs alemanys, però a les parets laterals es mantenen erectes els prestatges estibats de llibres. Dos homes, a l'esquerra, en fullegen; a la dreta, un altre mira amb atenció els llibres que té davant. S'ha enfonsat el continent, però s'ha salvat bona part del contingut de la biblioteca. Quina resposta més bona de l'atzar a tantes fogueres que els nazis encengueren amb desenes de milers de llibres: s'esbuca tot, però queda el llegat dels llibres. No sempre cal començar de zero.

I la casualitat va fer que, en el mateix número de diumenge, aparegués la notícia que la Fundació Lluís Llach enllesteix, al Senegal, una biblioteca (la biblioteca Nelson Mandela), per a acostar la possibilitat de lectura als prop de set mil habitants de la comunitat de Palmarin.

Un gran contrast entre les dues imatges, la de la destrucció dels llibres com a sistema de control totalitari i l'acostament de llibres allà on és difícil accedir-hi com a contribució a la construcció de la llibertat de la gent.

Avui dia el llibre electrònic s'expandeix i, sens dubte, continuarà expandint-se ràpidament entre nosaltres. Sovint presenta avantatges que no té el llibre en paper, però serà difícil que un llapis de memòria carregat amb milers de llibres pugui oferir una imatge tan suggestiva com la de la biblioteca de la foto de diumenge passat.

En una altra dimensió, afortunadament, en aquesta legislatura s'ha actuat de manera sistemàtica contra la cultura (la insubmisa, la sacsejadora, la disconforme... i en general tota la que mereix aquest nom). Però tota aquesta cultura encara hi és, en gran part. Això sí, reconstruir aquest edifici exigirà molt d'esforç, molt més que el que han aplicat en l'intent d'afonament. Caldrà veure si hi ha voluntat de reconstruir-lo. Si no n'hi ha, tots en tendrem una part de responsabilitat. I si n'hi ha, també.

stats