Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

El vot dels peixos

Jaume Perich (1941-1995), autor d'uns acudits que encara ara, vint anys després de morir, són tan vigents com quan els publicava, té una frase que diu: "La religió serveix per a ajudar-nos a resoldre una sèrie de problemes que no tindríem si no existís la religió". Una afirmació que, degudament adaptada, em fa la impressió que es pot fer venir bé per a aplicar-la sovint a l'activitat política. Sobretot a l'activitat de determinades forces i de determinades persones, encara que amb massa freqüència es tendeix –potser per mèrits dels mateixos polítics o per la imatge que els mitjans de comunicació n'ofereixen– a atribuir indiscriminadament, per aquí i per allà, de manera inadequada i un tant injusta a tots els que es dediquen a l'activitat política. En el nostre cas, però, seria un consol poder afirmar amb certesa i honestedat que el Govern actual serveix per a ajudar-nos a resoldre els problemes que, si no hi hagués aquest Govern, no tendríem. Si fos així, hi guanyaríem amb relació a la situació actual. En realitat –encara que és cert que ha servit per a crear problemes que, si no fos per la seva insistència, no existirien– no serveix per a solucionar ni els que crea ni els altres. És suficient repassar per damunt l'acció de govern d'aquests quatre anys per a veure-ho. O que ens facem la pregunta de si ara, globalment, les coses estan millor o pitjor que fa quatre anys.

La llista podria ser molt llarga. Però només recordarem una petita part de les seves "aportacions". El deute públic que deixa serà de prop de 8.000 milions d'euros, que representa quasi el doble del que hi havia al començament d'aquesta legislatura. El sistema sanitari públic i l'escola presenten ara més mancances que mai, de recursos i de personal, i serà molt difícil recompondre'ls amb celeritat. A pesar de les seves promeses de creació de llocs de feina, el nombre d'afiliats a la Seguretat Social és menor que fa quatre anys (12/2010: 360.933; 12/2014: 354.702; font: IBESTAT), tot i haver-hi menys demandants d'ocupació inscrits al SOIB (2/2011: 146.219; 2/2015: 137.500). La supeditació al Govern espanyol ha estat més vassalla que mai, tot i ser-ne els grans perjudicats. La inestabilitat dels alts càrrecs del Govern, amb cessaments i dimissions, ha batut rècords. La importació de fems ha estat la contribució més destacada a la política mediambiental. La bel·ligerància contra la llengua catalana s'ha escampat en tots els fronts possibles (l'ús oficial, la dinamització, la unitat... i ara el tall de la recepció de C33/Club S3 i 3/24). La desautorització de les seves normatives ha estat una constant, tant per amplis sectors socials com en el camp acadèmic i jurídic. L'establiment d'una manera de fer que, marginant els avantatges del diàleg i el consens, ha optat per la imposició i l'enfrontament amb tots els discrepants amb la política d'aquest Govern. Les mesures restrictives de la llibertat d'expressió que han adoptat s'acosten massa a les pròpies del totalitarisme. La incapacitat que han demostrat d'entendre que el poder que s'aconsegueix amb majoria absoluta no és poder absolut, sinó poder per a la pràctica de la democràcia... En resum, un retrocés en tots els fronts possibles. Una tudadissa de recursos i de temps, que no abastaran només aquests quatre anys, sinó que també tot quant serà necessari per a recompondre aquest mal obrar.

I, ¿quina serà la resposta davant aquesta situació?

En certa ocasió, un ciutadà va anar al metge perquè li donàs els resultats d'unes proves. Quan hi va arribar el metge li digué que a partir de les anàlisis li havia de donar dues informacions: una de bona i una de dolenta. El pobre home li demanà que començàs per la dolenta. El metge li va dir que havien detectat que patia una malaltia que li provocava la pèrdua de la memòria i que l'estat ja era tan avançat que no hi podien fer res. El pacient, encara un poc esperançat per la notícia bona, li va demanar quina era i el metge li respongé: "La bona és que quan sigueu a ca vostra ja no ho recordareu".

Probablement, quan l'encara ara president demana als seus assessors que li facin un diagnòstic de la situació  i de les perspectives immediates, li podrien respondre de la mateixa manera que el metge: amb dues informacions, una de bona i una de dolenta. La dolenta és que, d'ençà que tenim autonomia, cap govern no havia tengut una percepció tan nefasta entre els ciutadans illencs i cap president, una imatge tan negativa. I la bona és que hi ha la possibilitat, com ja ha passat altres vegades, que la majoria dels votants, el dia 24 de maig, ja no se'n recordin. O que només votin els peixos.

Etiquetes