Aristòcrates en hores baixes
De Cardiff arriba un regal enverinat. Una mina antipersona situada sota els nostres peus que enrarirà l’ambient dels pròxims mesos. No tant perquè l’etern rival sumi una dotzena de trofeus i consolidi la seva hegemonia continental, sinó perquè el Madrid ha aconseguit dues Champions consecutives mentre aquí veiem com passa la vida com un aristòcrata anglès en decadència que enyora aquella època d’opulència. Seguim tenint el millor palau i tres cotxes esportius de gamma alta al pàrquing però el cava només l’hem pogut treure per un trofeu menor com la Copa. No podem parlar en termes científics i òbviament es fa molt difícil resumir en 2.500 caràcters el sentir de l’afició del Barça, però el cop de Cardiff ha estat especialment dur per a la moral blaugrana. Serà un estiu de mal pair.
El Barça té Messi però no ha fet bé la feina perquè Messi llueixi. Això fa que la victòria madridista es metabolitzi més com una derrota pròpia, com un tret al peu, com una incompareixença que no pas (només) com la demostració de la superioritat blanca. Ho converteix en una cosa encara més dolorosa. El Madrid ha treballat bé el projecte i el Barça ha dormit a la palla una temporada que li surt molt cara. I ara ja sí, han guanyat més Champions en aquest segle que el Barça, que, tots hi coincidirem, encara està en la millor època de la seva història. L’aristòcrata ha anat fent glopets del millor conyac assegut a la butaca mentre ha anat esperant el moment de reaccionar basant-se en el seu nom. I aquest moment o no ha arribat o ha arribat massa tard.
Cardiff enrarirà el nostre ambient, que ja de per si baixa amb les aigües bastant remogudes. La combinació és letal per als dirigents: un expresident a Soto del Real, un judici en l’horitzó a l’Audiència Nacional i la política esportiva dels dos últims anys posada en qüestió perquè vam començar parlant de la millor plantilla que havia tingut mai Luis Enrique i ens hem arrossegat fins al final per veure un bon partit d’André Gomes i gols decisius d’Alcácer. Tocarà il·lusionar-nos de nou i pensar en projectes a llarg termini, però avui s’insinua una estratègia més sòlida al Bernabéu que a les Corts. Ens podem fer trampes al solitari però o hi ha una intervenció que ho sacsegi tot o la temporada que ve pot provocar un terratrèmol en l’univers barcelonista.
L’aristòcrata se’n va de vacances a la casa d’estiu amb el convenciment íntim que només ell hauria pogut parar la 12a del Madrid. O reacciona o corre perill de perdre el títol nobiliari.
