Publicitat
Publicitat

El Big Bang i els seus efectes

El Bé contra el Mal, i que cadascú esculli quin dels dos bàndols representa el Bé i quin altre ocupa el Costat Fosc. Sense que es correspongui amb els conceptes anteriors, aquest dilluns ha començat una batalla entre el seny i la rauxa. La passió contra la racionalitat. Un gestor eficient que presenta la feina feta com a aval versus un líder que crida les masses a seguir-lo incondicionalment. La dinàmica electoral s’està focalitzant en un dia a dia de guerra entre dues ofertes de màxims. No hi haurà suma zero. Seguirem igual. Guanyi qui guanyi, l’opció derrotada s’instal·larà a les trinxeres, traient el cap per disparar algun tret aïllat quan el temps acompanyi, i esperant temps millors per organitzar el contraatac. Laporta i tot el que representa contra Bartomeu i el que simbolitza el fins fa uns dies president.

No sortim del Big Bang del 2003. La gran explosió que es va produir al cap de pocs mesos de la victòria de la Revolució a les eleccions que havia de guanyar Lluís Bassat. Si tirem d’hemeroteca trobarem els rostres dels quatre grans aspirants a la victòria el 18 de juliol a la candidatura guanyadora del 2003. La gran explosió que es va produir mesos després, les enemistats personals que van germinar i van florir, ens ha portat als nostres dies. I no en sortim. Costa recordar-ho ara que s’ha polaritzat tot, però fa uns mesos semblava que s’albirava un espai electoral per a alguna proposta nova. Per a projectes pensats, nascuts i ideats fora de l’esquema mental que ha marcat les alternatives de govern els últims 12 anys. Haurem d’esperar encara unes temporades més.

Laporta desperta passions a favor i en contra. Es difícil mantenir-se indiferent davant del magnetisme del personatge. O l’estimes i et provoca admiració o l’odies. Bartomeu, en canvi, no té seguidors. Fa lluir els resultats de la gestió, el 3 del seu logo electoral. No he sabut detectar bartomeuistes, en el sentit més personal del terme. Fins i tot costa pronunciar-lo, i contrasta amb la facilitat amb què un entorn molt determinat del continuisme penja etiquetes de laportista. Costa menys de dir en veu alta, pel que es veu. Amb aquest panorama, els estrategs de campanya de Bartomeu miren cap al que ha fet tota la vida el PSC en l’època de poder de José Zaragoza. I apunta al “Si tu no vas a votar, ells tornen”, que va fer guanyar uns quants comicis als socialistes catalans en la seva època daurada. “Ells” eren el PP, esclar.

Els que ho patiran seran els petits, perquè corren el perill de veure com el vot útil d’una banda i de l’altra els passa per sobre.