Clàssics, matrimonis i altres baixes passions
Quan Rijkaard va decidir fer Messi titular al Bernabéu només algunes persones intuïen l'abast d'aquella decisió. Era el 19 de novembre del 2005 i aquella data quedarà marcada en l'imaginari madridista com la primera de les moltes humiliacions que havien de venir. Messi, aleshores un jovenet de 18 anys, va tardar 14 minuts a donar una assistència de gol a Eto'o i deixar en evidència Roberto Carlos, tot i que aquella nit la recordarem per l'espectacular Ronaldinho i els aplaudiments del Bernabéu.
Cada Madrid-Barça és decisiu esportivament, però també s'hi dirimeixen molts aspectes paral·lels. Dissabte que ve hi haurà en joc la Lliga, perquè l'avantatge d'un Madrid guanyador i reforçat moralment per haver trencat la dinàmica amb la seva bèstia negra serien pràcticament decisius. Possiblement també s'hi dirimeix l'hegemonia del futbol europeu. En condicions normals s'hi dirimiria la Pilota d'Or, perquè Cristiano, Messi i Xavi coincidiran al camp, però els vots ja estan emesos i hi ha pocs casos tan clars de victòria segura. Més incerta és la influència que pot tenir el resultat i les reaccions posteriors en la decisió del Pep sobre el seu futur.
No sembla una qüestió de guanyar o perdre la mare de tots els partits sinó d'alguna cosa que va molt més enllà. En el seu moment les llàgrimes de Messi al vestidor del Pizjuan en quedar eliminats de la Copa contra el Sevilla van pesar, i molt: pagava la pena renovar i seguir si una derrota era suficient per fer plorar el millor. Ara ha passat el temps i aquest grup compleix el quart any de convivència. Fins i tot el matrimoni més feliç i més ben avingut es ressent del pas del temps. Res que no pugui resoldre un punt de compromís, solidaritat i que s'alimenti com toca la flama de la passió. Si això ho traslladem al futbol i els jugadors del Barça apliquen la màxima de la solidaritat i el compromís sobre la gespa, amanit amb el punt de passió que han exhibit fins ara, podem ser optimistes pensant en la continuïtat de Guardiola. Si des de la banqueta o al vestidor no veu algun d'aquests ingredients, la cosa es torçarà.
Mentre arriba al dia D hora H, el poder del club respira amb més tranquil·litat que altres temporades respecte del futur del tècnic. Asseguren que tenen tots els escenaris previstos, i només els espanta un adéu, diuen, si es visualitza que és culpa seva. Ara bé, només qui vingui després de Mònica Terribas tindrà una feina tan increïblement difícil com el successor de Guardiola. Però això són figues d'un altre paner.
