Publicitat
Publicitat

LA PÀGINA BORDA

Excel·lents a la gespa, madurs a la grada

Imaginem-nos-ho per un moment perquè aquests són els petits regals que van en paral·lel al futbol. Acaba el partit i Florentino Pérez pren la temperatura del madridisme en conversa amb els habituals de la llotja. Els representants del poder real espanyol que sempre hi troben una butaca per veure el futbol i parlar dels seus business . Segons expliquen els madridòlegs, fa temps que aquests amics de Florentino li recomanen allunyar-se de l'exposició a la radioactivitat de Mourinho. L'hereu de Bernabéu arrufa el nas, mira de reüll la televisió panoràmica on s'emet el partit del Barça i algú d'entre l'exèrcit de pilotes vestits d'etiqueta l'hi diu a cau d'orella. El Camp Nou crida " Nosotros te queremos, Mourinho, quédate ". Silenci.

En una mateixa jornada l'estadi blaugrana ha aplaudit un gol de l'Espanyol i ha demanat a crits la continuïtat de l'entrenador que havia d'acabar amb l'hegemonia barcelonista. De fet, Mourinho ha estimulat com ningú la creativitat del soci del Barça. De la seva etapa al Chelsea va néixer el "Mourinho, vete al teatro ", el dia de l'exhibició la banda sonora del 5 a 0 era "Mourinho, sal del banquillo ", i ahir la humiliació extra des de la distància.

L'excel·lència esportiva de l'equip ha catalitzat un procés de canvi i millora en altres àrees de la institució. Entre elles, l'animació al Camp Nou. El Barça se sent dominador, exemple, i per contrast sap que ha arrasat en la batalla de la imatge. Amb aquesta suficiència el públic de l'estadi, que històricament ha estat notícia per la tendència a exhibir mocadors o pel famós rum-rumquan el fitxatge de torn no compleix expectatives, ha esdevingut ara un actor secundari però determinant en els partits. Actua amb maduresa. Al marge de la mofa intel·ligent a Mourinho, identifica clarament quan és necessària la seva intervenció. David Villa passa un mal moment esportiu i la seva moral se'n ressent. Entre tant soroll mediàtic com envolta el Barça, l'afició ha rebut el missatge i ha actuat en conseqüència. L'escalf del Camp Nou quan va sortir a escalfar l'últim quart d'hora del partit de diumenge deixa una evidència claríssima d'aquest ànim intervencionista de la massa culer reunida al temple blaugrana.

Quan el debat de la Grada d'Animació estava obert fins i tot des del vestidor es reclamava un grup organitzat per ajudar l'equip en moments de necessitat. No sabrem mai com hauria funcionat perquè no es farà. Potser actuaria igual de bé que el Camp Nou de manera espontània. Millor segur que no.