Maldecaps andorrans
Benvinguts al xou. La Banca Privada d’Andorra (BPA) acaba d’ingressar amb força a la nòmina d’actors amb protagonisme al nostre circ particular. Concretament a la categoria de nans que creixen de manera inesperada. Un directiu desconegut apareix com a president i propietari de la institució bancària que els EUA relacionen amb pràctiques irregulars, i que ha acabat amb la intervenció pública del govern andorrà.
Ramon Tito Cierco va ingressar al consell directiu al cap de pocs mesos de les eleccions de l’estiu del 2010. Hi va entrar apadrinat pel president Sandro Rosell i per l’exdirectiu Eduard Coll (amb fortes connexions andorranes). Els que han participat en una campanya electoral al club saben que la inversió final s’escapa sempre de les previsions que es fan a l’inici. I sempre s’acaba buscant algú amb ganes i diners per incorporar-se a l’òrgan de govern del club per quadrar els números. Aquest va ser el paper de Ramon Cierco amb Sandro Rosell, com ho havia sigut el de Javier Faus uns anys abans, quan va incorporar-se mesos més tard de la victòria electoral de Joan Laporta. Cierco ha actuat amb la discreció pròpia del seu gremi, el dels banquers. No se li recorda una intervenció dura en cap reunió de junta directiva (i n’han tingut unes quantes). Ha anat guanyant pes a poc a poc i discretament ha sigut el pare de l’acord amb Scholas Occurrentes.
A pocs mesos per a les eleccions, qualsevol aspirant a spin doctor o el més fluix dels aprenents a assessor de candidats recomanarà al president que prescindeixi d’un actiu tan tòxic, per expressar-ho en terminologia financera. Problema: un president no pot fer dimitir cap dels seus directius (Toni Freixa hauria estat evacuat fa mesos) i Bartomeu té difícil argumentar la petició perquè plegui, ja que Cierco no està ni imputat, mentre que, en canvi, l’Audiència Nacional activa el processament de Bartomeu. Difícil d’explicar.
Diumenge hi ha clàssic al Camp Nou i la foto més buscada fora del terreny de joc serà, segur, la de Cierco a la llotja de l’estadi. Si hi va, la seva estampa es reproduirà a tot arreu. L’endemà del partit hi ha convocada reunió de la junta directiva. La fórmula que s’està explorant passa per convèncer l’encara directiu perquè plantegi als seus companys de junta que l’alliberin de les responsabilitats al futbol base i a la Fundació (dos dels àmbits amb més vinculació als valors del club). L’argument salta a la vista: no hi pot dedicar el temps que es mereix mentre resol problemes. Si el convencen, hi haurà dos directius sense cap funció assignada: Freixa i Cierco.
