Publicitat
Publicitat

LA PÀGINA BORDA

Neymar i Thiago Silva

El fitxatge de Neymar porta la firma de Sandro Rosell. L'operació estructural més important dels últims anys en matèria esportiva, la que marcarà el futur a mitjà termini, s'ha tirat endavant amb una intervenció més aviat testimonial de la secretaria tècnica. Andoni Zubizarreta, el teòric inspirador de la política esportiva del club, ha aparegut només a la presentació oficial per fer-se la fotografia, mentre que el president, l'artífex del fitxatge, s'ho mirava per televisió des del despatx per "guardar les formes" i no semblar intervencionista. El cas és que hi ha intervingut. Sense aquesta intervenció, més o menys discreta, Neymar seria ara jugador d'algun altre gran club d'Europa i aquest matí, l'endemà de l'exhibició canarinha contra Espanya, estaríem fustigant els dirigents del club per passerells i poc eficients. L'operació va néixer al cap de Rosell, la va cuinar ell sol entre bastidors i, arribat el moment de l'esprint final, ha enviat algú de la seva estricta confiança (fa temps que no se'l veu pel Brasil), ha mobilitzat amics com Scolari i s'ha enganxat al telèfon perquè la cosa no s'escapi.

A l'operació Thiago Silva s'hi intueix el mateix patró. Raül Sanllehí torna al Brasil, ha tornat a representar Rosell al país d'adopció del president i ningú al club s'imagina el director esportiu assegut a la taula de negociacions amb Leonardo o el xeic propietari del PSG per obrir la partida de pòquer. Si el Barça acaba fitxant el capità de la selecció brasilera, l'engranatge que s'haurà mogut és el que pivota entre el president Rosell, el vicepresident esportiu i el director de futbol. Tot i que, si tot conflueix en una presentació institucional a l'Auditori 1899, Andoni Zubizarreta tornarà a seure al costat del cromo de torn per transmetre la imatge que el model es manté intacte. I Sandro Rosell repetirà exili a les oficines de la zona noble per assaborir l'èxit a través d'una pantalla, amb els peus sobre la taula. I no serà per una qüestió d'emergència. Que el Barça necessita un central ho saben arreu del planeta des de fa temporades. L'estructura esportiva ha tingut temps per analitzar i buscar solucions.

El dia a dia de la direcció esportiva transcorre a l'ombra d'aquestes dues macrooperacions que capitanegen altres. Però la discreció de l'ombra tampoc és sinònim de resultats. La interlocució Valdés-Zubizarreta no existeix i el cas Thiago s'ha enverinat per una mala gestió després d'una negociació encara més dolenta. Això sí, l'entrenador del filial i els alts executius de l'estructura esportiva han renovat tots.