24/10/2012

Sorpreses cèltiques

2 min
El tècnic del Celtic de Glasgow, Neil Lennon, animant els seus jugadors.

Que et facin un gol al minut 17 i escaig amb el Camp Nou cridant "independència" suposa l'autèntica novetat. La resta, malauradament, ha tingut una aroma familiar. Perquè ens estem acostumant a veure com el rival s'avança per assistir a una remuntada-exhibició dels jugadors de Tito Vilanova. En aquest principi de temporada també s'ha convertit en gairebé un ritual contemplar com un dels nostres li fa un gol a Valdés. No passa tan sovint, però de tant en tant apareix un porter aparentment modest que es disfressa de Javi Varas per exhibir-se en el partit de la seva vida. Però el que ja hem convertit en una llarga tradició és observar com el rival de torn dissenya una defensa emmurallada com les que es descriuen a Victus i transforma el matx en un atac estàtic d'handbol.

La imatge de Neil Lennon, el tècnic del Celtic, demanant amb gestos als jugadors que no perdin el cap s'ha repetit de manera intermitent. Després del seu gol i en cada córner o falta lateral. El Celtic de Glasgow ha visitat Barcelona conscient de les seves limitacions i del moment del Barça. Han jugat bé els pocs trumfos que tenien, explorant per intuïció la teòrica feblesa defensiva i l'estratègia, però han acabat topant contra un mur: la competitivitat d'aquest equip. És massa aviat per estudiar en profunditat si el Barça de Tito Vilanova ha evolucionat cap a alguna cosa diferent a la situació de què havíem gaudit en els últims quatre anys. El que és indubtable és que d'una etapa a l'altra s'han traspassat la necessitat de persistir i persistir fins al final. Una actitud que combinada amb la dosi adequada de paciència i amb la sobredosi de talent explica els números d'aquest equip.

Més estampes familiars de partits cerimonials com els d'ahir. Comprovar com les reserves de cervesa de Barcelona s'esgoten pel ritme d'ingestió irlandeso-escocès dels aficionats del Celtic, que han tornat a omplir de bon rotllo i estelades el centre de la ciutat. O celebrar com, a poc a poc, l'ambient de l'estadi està mudant en direcció a una experiència nova, a un escenari capaç d'animar en els moments clau o desfer-se en "oles " quan els escocesos han trenat dues passades consecutives. Sense necessitat d'empeltar-hi cossos artificials.

Hi insisteixo: el més innovador del partit ha estat la coincidència d'un gol escocès al minut 17 i escaig. Perquè el que no ens hauria de sorprendre en cap cas és descobrir en Marc Bartra un jugador amb les prestacions idònies per esdevenir un central de futur per al Barça. El vestit li va a mida.

stats