16/05/2016

Test d’estrès

2 min
Test d’estrès

Ha quedat clar que el barcelonisme atén les peticions que surten del vestidor i valora la Lliga aconseguida, malgrat que estava amortitzada des d’aquella època llunyana de la ratxa històrica. Potser la valora més que els mateixos jugadors, que van abandonar l’eufòria d’altres rues per centrar-se en la immortalització del moment a base de selfies. Ens hem acostumat a guanyar. S’han acostumat a guanyar. Però una Lliga i una rua segueixen sent esdeveniments de trobada col·lectiva. Els més veterans ho valorem per contrast amb la sequera que vam patir quan érem petits, i els nens ho consideren una cita ineludible perquè només han viscut això. Encara amb les pulsacions altes i amb el títol calent, Gerard Piqué, l’autèntic portaveu de la plantilla i del club, atenia els micròfons dels mitjans i exercia de barcelonista militant: “20 anys enrere aquesta Lliga l’hauríem perdut immersos en una espiral de pessimisme”. Té raó.

Hi va haver un moment de tanta excel·lència que ens vèiem capaços de tot. El mateix Luis Enrique va posar el llistó tan amunt com en els sis títols o en la possibilitat d’esdevenir el primer equip a guanyar dues Champions consecutives. Hem rebut un bany de realitat que ha destrossat expectatives. Però, al mateix temps, hem descobert un doble canvi. D’una banda, l’equip ha competit pel títol de Lliga quan en una altra època l’hauria deixat escapar i, de l’altra, l’afició, el barcelonisme, atorga valor al títol de la regularitat. Segurament també valorarà com pertoca el doblet si és que diumenge l’equip és capaç de superar el Sevilla a la final de Copa. Hi ha qui veu precisament en això un canvi d’ADN en el barcelonisme. De l’acomplexament envers el Madrid a una autoestima redescoberta després de més d’una dècada de domini del futbol europeu.

Milà posarà a prova aquest canvi en la mentalitat barcelonista. No hi ha cap dubte que la gent del Barça té un clar preferit per guanyar aquesta final, tot i que sigui el seu botxí a la competició. Els apologetes del canvi en el tarannà del soci i aficionat del Barça apunten que serà capaç de valorar el doblet fins i tot en el cas que el Madrid de Zidane s’emporti la undécima. El culer hereu de l’ aixecarecopisme dels anys foscos canviaria el títol de Copa per una derrota del Madrid a San Siro. Millor el mal aliè que l’èxit propi. Apunteu-me entre els primers. Serà molt dur i un punt injust veure Ramos aixecant l’ orelluda, però això no pot malmetre el que és una gran temporada pròpia. Fins i tot en cas de derrota al Calderón.

stats